Currículum i esperpent

Dansà de Bocairent: moments

La señora Maria José Català (!), consellera d'Educasión de la Comunidá Valensiana, ha tingut l'ocurrència d'incloure en el currículum una nova assignatura: Cultura Valenciana (supose que haurà estat estudiada i promoguda pel govern en ple). No en teníem prou i resulta que ara ens ensenyaran que és ser un valencià autèntic (o valenciana) en l'escola. No és, senzillament, esperpèntic? S'imagineu una assignatura en Alemanya, als Països Baixos o qualsevol altre país europeu, en què s'impartiren els continguts necessaris per ser alemany, neerlandès, francès o italià? Doncs sembla ser que a València fa falta ensenyar què és ser valencià. Com si no ho tinguérem clar.

I dins d'aquest adoctrinament, per descomptat, no ha fet falta incloure en els continguts que parlar el valencià és un defecte, com fa uns mesos afirmava la il·lustríssima consellera en un congrés del Partit Popular: els defectes no s'inclouen en el currículum i, senzillament, el valencià queda fora d'aquest adoctrinament. El castellà com a virtut! Això sí: queda ben reflectida l'anècdota més rància i coenta: de la paella a l'orxata, de la pilota als fartons. I tot amb un to ben festiu i alegre. Això sí, hem d'admetre que han intentat millorar la criatura: no han passat tres dies que s'ha inclòs dins del que és la nostra "cultura" les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, amb la Muixeranga, el Misteri d'Elx i el Tribunal de les Aigües de València: tres realitats que han estat declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO i que fins i tot el propi Govern Valencià dubta de la seua valencianitat... Collonut! (Ara, ha calgut la protesta d'alguns partits i col·lectius, i la visita de la consellera a Algemesí, per propiciar el canvi).

Això de la llengua és potser, des del meu punt de vista, l'aspecte més lamentable d'aquesta nova assignatura. Una assignatura que només pretén un llavat de cara del partit en el poder, que busca abanderar els pilars sobre els quals hem de bastir la nostra identitat: al final, ens passarà que tot allò que està fora del PP no és valencià. O pitjor encara: és anti-valencià! Però l'aspecte que hi manca i que potser ens puga indicar que s'ha fet des de la manipulació, la improvisació i el desconeixement és el fet que no s'anomena enlloc la dansà.

Dansà d'Algemesí: eixida a la capella i arribada a la plaça Major

Què és la dansà? Senzillament, és un ritual que constituïx un dels pocs elements, junt al fet que som descendents de colons que en el seu dia vingueren del nord, que ens uneix a tots els valencians. Danses, dansaes o ball pla, segons el lloc. En cada poble o ciutat, des de Vinaròs a Oriola, de Morella a Guardamar, es balla o s'ha ballat la dansà, un ritual que naix en temps remots i que segurament hem heretat de les gents que vivien en les nostres terres abans de la Reconquesta. 

A tot Catalunya es parla català: al País Valencià tenim comarques on s'havia parlat àrab i, després de l'expulsió dels moriscos, castellà o aragonès. Però a València tenim la dansà; no a tot Catalunya es balla la sardana: al sud, a les terres de l'Ebre, trobem també aquest ritual tan valencià, o la jota, com a ball més característic. És un xicotet detall que ens pot ajudar a entendre la importància que els rituals festius i la tradició tenen per a nosaltres. 

Enguany he pogut presenciar la dansà de Bocairent. Durant anys he interpretat amb la dolçaina aquestes melodies encisadores, que tenen un regust musulmà més que evident. L'ambient de la plaça de l'Ajuntament de Bocairent, un dels pobles més bonics de la nostra geografia, ens més que agradable i ens parla molt de nosaltres mateixos. Si hom pretèn saber com som els valencians, cal que vaja a qualsevol poble el dia de la dansà i ens observe. Ironia, festa, estètica, tradició, rituals. 

També he tingut la sort de veure la dansà del meu poble, re-proposada fa poc pel Grup de Danses Berca. Resulta emocionant saber que la iniciativa d'aquest grup ha tingut tanta acollida entre els veïns del meu poble, i ha estat un goig poder estar immers en l'ambient que, amb el pretext de la dansà, s'ha creat.

Esperem que aquesta àrea de Cultura Valensiana, els seus continguts rancis i estereotipats i el govern que la promou no tinguen un futur massa llarg... Crec que estan arribant massa lluny, i la paciència se'ns acaba.

Ens cal un canvi urgent.

I de passada, retrobar les nostres arrels!