Open House: segon dia.

Carders, Corders, plaça de la Llana, Bòria, Llibreteria, plaça de Sant Jaume, del Call, els Quatre Cantons i la Boqueria: un recorregut fins la línia verda des de Sant Pere que travessa el cor de la ciutat antiga. A dreta i esquerra, racons i carrers plens d'encant. Crec que la llum matinal és la millor per fer-ne fotografies. A dalt, unes quantes.

Decidí de començar el segon dia de l'Open House a Horta i acabar-lo a les Corts: en aquesta ocasió, no m'eixí de la ruta planejada!

TORRE JUSSANA

Aquesta antiga torre d'estiueig d'estil neoclàssic francès ha estat convertida en seu del centre de serveis de les associacions. Es va reformar l'any 2008, just abans de la crisi, després que l'estructura de l'edifici es veiés afectada pel corc. 

Els temps de bonança no només van servir per llençar diners a València. La reforma de la torre Jussana va costar dos milions d'euros, que es diu ben prompte. Malgrat que el guia va voler presentar-nos les bonances de l'edifici i de la reforma feta, de seguida els companys de visita van començar a trobar deficiències evidents que afectaven tant a l'estètica com a la funcionalitat... Dos milions d'euros!

Biblioteca d'associacionisme

La coberta és, sens dubte, l'element més característic
de l'edifici en l'actualitat

CILINDRE D'HORTA

La zona a cavall entre el Carmel i Horta va ser reformada amb motiu de les Olimpíades del '92. Es va urbanitzar la Rambla del Carmel i es va veure la necessitat de construir un contrafort que servís tant de mur de contenció de la Rambla com per salvar el desnivell existent. Llavors es va tenir la idea de construir el cilindre, una rampa immensa que, si no fa mig quilòmetre de longitud, poc li deu faltar.

La rampa va estar oberta uns quants anys fins que es van adonar que no era gens funcional. Llavors la van tancar i van construir un pràctic i barat ascensor. Hui, la rampa és un magatzem d'andròmines del barri.

Ara és quan hem d'aplaudir.

No sé quina culpa té el pobre Doraemon de tant de desficaci!

SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

Arribant al santuari

Situat ja en el districte de Noubarris, el santuari, reconstruït en estil neoclàssic a finals del s. XVIII, guarda al seu interior una capella preromànica del segle X, que és un dels llocs de culte més antics de la ciutat. La petita construcció ha arribat als nostres dies gràcies a que fou recoberta de guix per evitar-ne la destrucció.

Falsos esgrafiats a la façana

Capella preromànica de Santa Eulàlia, avui del Santíssim

HIVERNACLE DE LA CIUTADELLA

A primera vista, difícilment es pot captar tot allò que l'arquitecte Amargós va intentar condensar en el disseny d'aquest hivernacle: la tradició i la modernitat. La tradició, pel fet que va intentar donar-li l'estructura d'una església gòtica de tres naus, amb la nau central més alta que les dues laterals, i la coberta del mig pretén imitar una coberta gòtica amb arcs de diafragma; també pels elements clàssics que hi ha arreu de l'estructura: capitells, decoració vegetal, etc. La modernitat, representada pels materials i el fet que l'edifici responguera a una determinada funcionalitat.

Hui és una de les construccions que embelleixen el parc de la Ciutadella.

¿?

PALAU MORNAU

El carrer Ample fou un dels carrers "de moda" de la Barcelona closa: la seva amplada, considerable si la comparem amb els altres carrers del barri -avui, una simple anècdota-, el convertia en un dels carrers predilectes de la noblesa i de l'alta burgesia. El Palau Mornau, bastit al segle XVI, ha patit nombroses transformacions i reformes fins arribar als nostres dies convertit en la seu del Museu del Cànnabis. A la façana i als interiors conserva elements modernistes interessants, fruit de la darrera reforma feta per Raspall i Mayol a principis del segle XX.

Tribuna

Claraboia i escala principal

Xemeneia

Pati central, amb l'entrada a una antiga capella neogòtica, hui desapareguda

DE NOU, CAP AL METRO: LA MERCÈ

Sens dubte, una de les places més boniques, i també més desaprofitades, del Gòtic.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA REINA

De nou, una grata sorpresa. Un lloc bellíssim i que ens transporta de ple al Renaixement. En ell, hi ha l'empremta de diferents arquitectes noucentistes. Rubió i Turudí, autor dels jardins de Santa Clotilde de Lloret o dels jardins del Palau de Pedralbes, dissenyà els jardins que rodegen l'església. Durán i Reynals, autor del vestíbul de l'estació de França o de l'edifici de l'actual Museu d'Arqueologia, mostra ací l'eclosió de la influència de Brunelleschi: el fruit és una església neorenaixentista que dóna forma als ideals del Noucentisme.

La llunyania del centre i l'indrent on s'alça, enmig d'un barri residencial poc concorregut, fan d'aquest lloc un dels més solitaris i encantadors de ciutat.

Escalinata que travessa els jardins fins a l'església

Capella del Santíssim, recoberta de marbres

Claustre nord

Claustre sud

Mural de l'atri de l'església, davant de la porta principal 

Baldaquí i altar major

JARDÍ DELS TARONGERS - CASA BARTOMEU

En Josep Bartomeu fou un mecenes de les arts, especialment la música, durant el Franquisme, època en què va tenir un paper crucial en la revitalització d'aquest sector a Barcelona. Durant molts anys va organitzar cicles de concerts a sa casa de Pedralbes, que es feien als jardins durant l'estiu i a la sala de música interior durant l'hivern.

La finca ha perdut gran part dels seus terrenys, però els jardins que s'han conservat estan plens de simbolisme i són un lloc encisador. Des d'allà, es contempla tota la ciutat. Al llarg de la construcció es van repetint símbols maçònics -l'estrella de cinc puntes o la flama-, així com la petxina de Sant Jaume i la libèl·lula. Així, el lloc esdevé en un testimoni d'una filosofia de vida, d'unes creences i del compromís del seu antic propietari amb l'Humanisme i les Arts.

Actualment, d'acord amb la voluntat dels hereus en el moment de cedir la finca a la Generalitat de Catalunya, continuen celebrant-s'hi cicles de concerts anualment.

La decoració de la sala de música contrasta amb l'austeritat
de la resta d'estances de la casa. 

L'escultura d'Hermes presidia una terrassa dels jardins, actualment
ocupada per una altra finca.

FI DE L'EFEMÈRIDE

Cansat i una mica refredat, isquí de la casa Bertomeu just quan es feia fosc. Aprofitant que la casa està ben a prop del monestir de Pedralbes, vaig aprofitar per fer-hi un tomb: existeix un lloc més bonic per acabar uns dies com aquests de sobredosi d'art, arquitectura i ciutat?

Claustre

Frescos de la capella de Sant Miquel, recentment restaurats