El dia que em decidí a fer l'excursió al centre geogràfic de Catalunya, la boira em va tirar per terra els meus plans. Tenia intenció de visitar el santuari de Pinós -i veure de passada si es podia visitar la veïna església de Sant Pere de Matamargó-, per fer tot seguit la ruta de la vall de l'Aigua Ora.
Boira i fred. El dia anterior a Barcelona havíem gaudit d'una temperatura que rondava els 25º C i vora el santuari de Pinós, de sobte, el termòmetre en marcava cinc. No s'hi veia absolutament res. Vaig decidir, doncs, de fer un passeig pels nuclis del municipi de Pinós i tornar-me'n cap a casa.
Malgrat que els plans es van trastocar, el ben cert és que vaig poder descobrir aquests pobles perduts allà on Crist va pegar quatre crits, rodejats d'un paisatge de camps i boscúries que em va recordar que el Solsonès és un dels meus indrets preferits de Catalunya.
El campanar de Calaf guaita darrere del turó |
Aleny |
Ermita de Santa Maria Magdalena |
Entrada al santuari de Pinós |
La talla barroca de la Mare de Déu es va salvar de la crema de 1936 |
Centre geogràfic de Catalunya |
Vallmanya |
Sant Pere de Vallmanya |
Sant Pere de Matamargó |
Detall de la portada |
Portada de Sant Pere de Matamargó |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada