El sendemà del dia que vaig descobrir el País de Coserans vaig llegir-me La sociedad gaseosa, d'Alberto Royo. Un elogi al saber i al sentit comú, tan denigrats ambdós per la pseudopedagogia oficial... La cosa és que vaig trobar-hi una cita d'Antonio Muñoz Molina que em va agradar força:
Me gusta escribir sobre las cosas que me gustan: compartir mi entusiasmo por lo que voy descubriendo. Y cuando escribo sobre una película, un cuadro o una tarde de noviembre lo hago convencido de que la experiencia estética es accesible a todos y puede ser transmitida en el lenguaje más claro, y hace mejor la vida de las personas. Pero la estética continene una ética: el eje de una vida decente creo que está en hacer lo mejor posible aquello que uno tiene que hacer, sea un artículo, un guiso de judías, un cuadro, una hora de clase, una mesa o una operación de urgencia. En el ámbito de la propia vida cotidiana cada uno tiene posibilidades infinitas de hacer que el mundo sea un poco mejor o un poco peor. A veces se me ha ocurrido llamar a eso micorética.
La paraula clau crec que és "entusiasme". I un mestre d'escola no ha de sentir entusiasme quan ensenya, quan es convenç d'un determinat model pedagògic o quan va a treballar. Jo crec que hem de sentir entusiasme quan continuem aprenent, descobrint i contemplant el món que ens rodeja: és aquest entusiasme el que crec que ens fa tenir valor dins de la mediocritat. Un mestre que no aprèn ni té inquietuds més enllà de l'escola i la pedagogia, a més de mediocre, és tot ell una gran contradicció. Perquè no es pot millorar el món sense haver-lo aprehès abans, sense deixar d'aprendre contínuament sobre els diferents aspectes de la realitat, tant els canviants -tant de moda- com els que romanen inalterables.
La cita em va cridar l'atenció perquè crec que l'entusiasme i la sorpresa podrien descriure la meua cara en descobrir els racons del País de Coserans. Quins paisatges! Quin plaer passejar i descobrir Sent Líser! Em vaig quedar corprès de tot el que vaig descobrir durant la meua passejada per l'antiga seu episcopal i per la capital de les set valls coseranes, Sent Gironç, situat a la confluència de totes elles vora el riu Salat.
L'antic vescomtat de Coserans va formar part del comtat de Comenges, que en un principi va estar unit al Pallars. De fet, moltes abadies de la zona foren fundades pels comtes de Pallars, com l'abadia de Combelongue, les restes de la qual són una curiosa mostra de la influència mudèjar al nord del Pirineu. La capital va canviar el nom en honor a Sent Líser, un dels primeres bisbes de la seu coserana. El més curiós és que aquest poblet de muntanya té dues catedrals, ja que el bisbat tenia dues seus: la catedral de Sent Líser, als peus del turó, i la de Nostra Senyora de la Seu, situada al costat de l'antic palau arquebisbal. La primera conserva un fantàstic claustre romànic i unes pintures murals donades per la comtessa Llúcia de la Marca, esposa d'Artau I de Pallars sobirà. Són d'autor desconegut. La segona, que conserva elements romànics i gòtics després d'una reforma neoclàssica, conserva uns frescos interessantíssims on es relacionen els patriarques d'Israel amb les sibil·les de l'Antiguitat: curiós! El bisbat va ser abolit després de la Revolució, i hui el palau arquebisbal és la seu d'una de les seccions del museu de l'Arieja.
A pocs quilòmetres de Sent Líser hi ha Sent Gironç, un encantador poble de muntanya, l'activitat del qual contrasta amb la quietud del poblet veí. Tot plegat, mereix tenir-se en consideració per a una escapada. Per a mi ha estat tota una descoberta!
SENT LÍSER
Catedral de Sent Líser
 |
El tresor dels bisbes
 |
Passejant pel poble
 |
| Sent Líser forma part del camí francès de Sant Jaume |
 |
| Captivador! És el paradís! |
Catedral de Nostra Senyora de la Seu
Continuem el passeig!
SENT GIRONÇ
 |
| Cloquer de Sant Valer |
ALTRES INDRETS DE LA VALL
 |
| Rimont: vista parcial |
Abadia de Combelongue, influenciada per l'estil mudèjar: rajola en un país de pedra!
