Deshumanització

Permeteu-me una estona de pessimisme i desconfiança.

Ahir de matí els meus alumnes havien de descriure amb cinc frases qualsevol persona. Aquesta era la indicació de l'enunciat. Molts començaven a descriure girafes, maquinetes de fer punta i altres objectes o animals: error d'atenció. No havien llegit l'enunciat.

Esclarit l'assumpte, van anar per feina. Per la tarda vaig fer un ull al que havien escrit i una nena havia descrit la seua gosseta. Li recorde que l'enunciat especificava que la descripció havia de ser d'una persona, i que jo ho havia remarcat... M'assegura que la seua gosseta és una persona, que per això l'ha descrita. I ho deia convençuda. Era una persona perquè "era molt bona".

Després de recollir els collons de terra -no li vaig poder fer entendre que la seua gosseta no era una persona- me'n vaig anar a casa bastant preocupat. "És una persona perquè és molt bona". Més enllà de l'anècdota veig clarament un símptoma de la deshumanització a la que estem sotmesos. Crec que la visió que la xiqueta té de les coses i del món no és casual ni anecdòtica. Perquè si li peguem la volta al raonament, ens ix quelcom a "no és una persona perquè és molt dolenta". I potser siga això el que busca el poder.

Perquè una vegada convençuts de la humanitat de les criatures "bones", només cal que ens diguen qui són els dolents per, deshumanitzats, donar-los el càstig que mereixen. I n'estarem convençuts que obrem bé. No ha passat això en altres moments de la Història? 

Anem malament encaminats. Molt malament. Però no us preocupeu, que farem un projecte i una performance emocional i les coses arreglades en un segonet! I si pot vindre la gosseta, millor...