La setmana passada només albirí Montserrat des del tren, de camí a Igualada. La pluja i un dels concerts programat al 24è Festival Internacional d'Orgue d'Igualada em va fer desistir del meu empeny en trepitjar la Muntanya Màgica... Ara, vaig sentir-me pagat de reconèixer els principals cims i les canals que he estat fent durant aquestes darreres setmanes des de lluny: les agulles, el perfil sencer de la muntanya, van prenent la forma de les experiències viscudes.
El concert, per cert, fou ben profitós: Franz Günther, un organista bavarès, va interpretar Bach i un munt de compositors que pagà la pena descobrir: Walther, Tambling, Lefébure-Wély, Bryan, Hakim i Guilmant. Al final va delectar-nos amb una improvisació sobre el tema del Cant dels Ocells... Fabulós!
Aquesta setmana, però, m'he venjat. Aquest diumenge amenaçava amb inestabilitat, però he decidit arriscar-me i endinsar-me en la Tebaida montserratina... He gaudit com un xiquet: porte tot el dia per la muntanya. Ja penjaré algunes fotos que he fet!
Igualada... Les circumstàncies han fet que haja estat una de les capitals de comarca que més he trepitjat des que visc a Catalunya. És una d'aquelles ciutats on aniria a viure si tinguera fills. Ara mateix, impensable!
 |
| Carreró de Sant Miquel, un dels pocs que romanen del traçat medieval de la ciutat. |
 |
| L'Anoia |
 |
| Cementeri Vell d'Igualada |
RETAULE MAJOR DE SANTA MARIA: DETALLS
I EL PROTAGONISTA DE LA VESPRADA
 |
| Tornada... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada