Estudiar el món polític medieval és endinsar-se en un món apassionant de sobiranies compartides, rivalitats, conflictes de frontera i entitats polítiques que s'apropen molt al que entenem per «democràcia». I és que no només podem trobar exemples de participació del «poble» en les decisions de la polis en la Grècia Clàssica... També en els regnes peninsulars.
Molina d'Aragó és a Guadalajara. I el perquè d'aquest nom i d'aquesta ubicació és el resultat d'un complex esdevenir polític en el context de la colonització cristiana medieval dels territoris d'Al-Àndalus i de la rivalitat entre Castella i Aragó. Així, malgrat que la taifa de Molina va ser conquerida per Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, el territori va passar a l'òrbita castellana: l'esposa del Batallador, Urraca de Castella, va passar-lo al seu fill, Alfons VII de Castella, i aquest el va donar a la família Lara en règim de behetria, és a dir, donant amplis poders als habitants per elegir al seu senyor i participar de les decisions polítiques. Això no només va fomentar que acudiren colons de tots els territoris del nord (Navarra, Aragó, Castella...) sinó també que el feu esdevingués un «coixí» enmig de la pugna fronterera entre castellans i aragonesos.
La família Lara va mantindre sota el seu poder el senyoriu fins que, després del govern de Blanca Alfonso de Lara, va passar a patrimoni reial. I vet ací que Enric II de Trastàmara, en el context de la guerra civil castellana amb Pere el Cruel, va donar-lo a un dels seus lloctinents, violant els furs de Molina i causant la indignació dels seus habitants. Aquests, per castigar aquesta infracció, van decidir nomenar senyor de Molina Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, que va ostentar aquest títol durant uns anys. Va ser llavors quan Molina de los Caballeros va passar a dir-se d'Aragó, nom que ha mantingut fins als nostres dies malgrat que anys més tard, passaria de nou a l'òrbita castellana amb el matrimoni de Joan I de Castella amb Leonor d'Aragó, que l'aportà com a dot. Al castell hi ha una porta anomenada «de la Traïció» per on es diu que el Cerimoniós va entrar a la vila per ser nomenat senyor de Molina.
El castell és impressionant. Segons la guia, és el segon recinte militar medieval més gran de la península, per darrere només de Gormaz. Els orígens es remunten a l'època andalusí: encara s'observen les restes de torres construïdes amb morter de calç, tècnica que usaven els musulmans. Al capdamunt del turó hi ha la part més antiga, la torre d'Aragó, comunicada amb el recinte del castell per un vall cobert del qual encara es pot observar part del traçat. És una llàstima que durant les carlinades fóra destruït el poblat medieval que hi havia a l'albacar: encara són visibles les restes i fonaments d'algunes construccions. Malgrat això, la fortalesa està molt ben conservada i paga molt la pena. A més a més, les vistes des de qualsevol punt de la construcció són espectaculars.
La visita a la vila de Molina també paga molt la pena: palaus, esglésies, carrerons i places plenes d'encant.
 |
| Torre d'Aragó |
 |
Torre musulmana (segona, des de l'esquerra) aprofitada
en el recinte cristià |
 |
Porta de la Traïció al costat de la torre de Sant Antoni.
Al fons, torre de l'homenatge |
 |
| Restes de l'església romànica bastida a l'Albacar |
 |
| Recinte sobirà: torre de l'homenatge en primer terme. |
 |
| Sant Francesc |
 |
| Sant Pere |
 |
| Fortalesa des de la Torre d'Aragó |
 |
| Absis i portada de Santa Clara |
 |
| Església de Santa Maria la Major de Sant Gil |
 |
| Sant Francesc |
 |
| Santa Maria, interior |
 |
| Palau dels Arias |
 |
| Portada del palau del virrei de Manila, detall |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada