Petjades d'una guerra

Javalambre des d'un niu de metralladores

I

Poc després, després de visitar els arbres monumentals de la zona, arribe a l'ermita de Santa Margarida d'Abejuela: des d'allà aniré cap a la Penya Salada tot ascendint els darrers contraforts de Javalambre: des de l'ermita fins a la Salda seran cinc les muntanyes que pujaré, entre elles el Rentamar i el Tossal Tomatero. La Salada és considerada la darrera muntanya de la serra de Javalambre i la primera de la serra del Toro. Després d'ascendir-hi, tornaré a l'ermita des del Tossal de la Santa. En total, set cims en poc més de vint quilòmetres: duret!

II

En el darrer post, en parlar de La Iessa, he fet esment a la petjada d'una guerra: les Carlinades. El poble va ser destruït llavors. En un principi creia que l'altre vestigi militar que trobaria seria l'antiga base militar del Toro, que fou construïda sobre la Penya Salada per allotjar un punt de comunicacions de l'exèrcit. Però m'equivocava. La guerra està present per tot el paratge.

III

En efecte, ja al Tossal Tomatero trobe restes de trinxeres, refugis i llaunes velles i oxidades arreu: deuen tenir un bon grapat d'anys... Més endavant trobaré també un niu de metralladores. I és que aquests darrers contraforts de Javalambre, junt amb la Serra del Toro, van formar part de la línia defensiva XYZ bastida per l'exèrcit de la República amb l'objectiu d'evitar que l'exèrcit revoltat accedira a València una volta finalitzada, i perduda, la batalla de Terol.

Com era d'esperar, l'exèrcit nacional va avançar rumb a València i en aquestes muntanyes va haver-hi un fort xoc entre ambdues faccions. Les petjades, com no podia ser d'altra manera, encara són visibles. He llegit que, fins i tot, durant el darrer incendi forestal a la Serra del Toro, les explosions de material bèl·lic van dificultar les tasques d'extinció.

IV

No és d'estranyar que es triara aquest indret: des d'ací he estat capaç de comprendre, per fi, la geografia de la zona. Des de la Penya Salada u rep una lliçó completa de geografia: s'hi capix perfectament la continuïtat orogràfica entre la serra de Javalambre, la del Toro i la Calderona, separada per la foia d'Alcublas de la precedent. També es pot contemplar perfectament com des de Javalambre, naix un altre braç de muntanyes enllaçat per la serra d'Espina que desemboca en la Serra d'Espadà: entremig, la l'altiplà de Barraques i la vall del riu Palància, que naix a la Serra del Toro. Més enllà, en la llunyania, Gúdar, el Penyagolosa, l'Horta i les muntanyes d'Utiel.

Des del Puntal de Maganya

Des de la Penya Salada

V

Camina que caminaràs, pense que encara no s'han esborrat les petjades de l'última guerra a casa nostra quan ja en tenim l'amenaça d'una de nova. Hi ha moments que, entre la preocupació pel patiment de tanta gent, em ve al cos la sensació de por. Por, paor, paüra. Torbament, inquietud, commoció.

VI

El dia acaba entre boira, núvols i un fred intens. Tot plegat confereix al paisatge un caràcter irreal i fantasmagòric. Els paratges són bellíssims, màgics, i no només impressionen o asombren les vistes sobre el territori, sinó que també ho fan les coses xicotetes: flors, líquens, molses i fòssils d'ammonites. I és que he caminat durant hores pel terreny que, fa milions d'anys, formava el fons del mar de Tethys.

VII

En arribar de nou a Santa Margarida, enmig d'aqueix ambient irreal descrit, dos versos donen forma a sensacions tingudes durant el camí...

Te sientes entre piedras

que oyen, y no te mueves.

Haig de confessar que el Neue Gedichte era el poemari de Rilke sobre el que tenia unes expectatives més baixes, però m'ha sorprés molt gratament. Malgrat el caràcter aparentment descriptiu dels poemes, el poeta (emperador) aconsegueix domar el falcó (l'obra d'art, el poema) que llança contra la garsa (el lector), l'arrabassa i el transforma. És aquesta la metàfora que el poeta empra en el darrer poema que llegisc a l'aixopluc del porxo de l'ermita abans d'emprendre el camí cap al cotxe.

El ser emperador significa elevarse,

intacto, sobre todo, con acciones secretas:

cuando entraba en la torre, de noche, el canciller,

le encontraba a él dictando audaz tratado

regio sobre la gran altanería

hacia el encorbado escribano;

pues él había cogido muchas veces,

noches enteras, en la sala aparte,

al animal aún no acostumbrado,

cuando era extraño, nuevo y agitado.

Y entonces nunca hubiera recelado

que iba a despreciar planes cuando se le ocurrían,

o el repique más íntimo y profundo

de sus recuerdos de ternura,

por amor del medroso

y juvenil halcón, cuyas preocupaciones

y sangre se obligaba a comprender.

A cambio se sentía, él también, elevado

cuando el ave, alabada por los nobles,

lanzada de la mano, con esplendor, a lo alto,

en la bella mañana de primavera, que ambos 

sentían, se lanzaba, cual ángel, a la garza.

R. M. Rilke

Ermita de Santa Margarida, Abejuela

En aquest lloc, segons he llegit, hi hagué
el poble d'Almansa, despoblat al s. XVII

Vistes al cim Rentamar

Santa Margarida i muntanyes de la Serrania
des de Rentamar

Al Rentamar (1)

Cims nevats de Javalambre

Al Tossal Tomatero (2)

Primera visió completa del Penyagolosa i
del pic de Pina

Utiel, entre la serra d'Espina i la d'Espadà

Arreu hi ha restes d'antigues trinxeres

Serra d'Espadà

Penyagolosa, al fons, i pic de Pina, amb l'altiplà
de Barraques separant-los de la Serra del Toro

Panorama

Al Puntal de Maganya (3)

Al Puntal de Peiró (4)

Serra d'Espadà al complet, al fons

Al Puntal del Agrillar (5)

Meravella! 

La Penya Salada

A un antic niu de metralladores 

Base militar sobre la Penya Salada

Vèrtex geodèsic de la Penya Salada (6)

La Calderona, al complet: es veu perfectament
que és un perllongament de Javalambre

València i l'Horta en la llunyania, difuminades
per l'excessiva humitat

Panorama

Punt de vigilància de la base militar

Camí de tornada

Muntanyes d'Alpont

Arribant a Santa Margarida, la boira submergeix
el paratge en una atmosfera irreal

Posta, fred, vent, boira: llum estranya
des del Tossal de la Santa (6)

De nou a Santa Margarida