|
Germanes cabres |
I
Conte a l'àvia on he anat: la Penya de Migjorn de Xixona. Li dic què he vist: paisatges espaterrants, àguiles, cabres, un arc de Sant Martí i un castell. Em pregunta, encuriosida, que com és que he trobat aqueixos llocs...
—Doncs mira, wela, just la setmana passada veiérem aquesta muntanya des del Maigmó i allà que hi he anat.
II
Passa igual que amb els coneixements: un et duu a l'altre. El coneixement crea l'interès.
III
—I com és que hi vas, allà?
—Molt fàcil, wela... A la muntanya no hi ha imbècils. És un món sense imbècils. Algun hi ha, ho sé, però s'hi troba fora de lloc. I acostumat a conviure diàriament amb imbècils, s'agraïx!
IV
He arribat a la conclusió que hi ha una espècie d'aura que envolta les persones. Perquè hi ha gent que et trobes per la muntanya i t'esmussa, et grinyola, et destorba, ompli l'ambient de soroll. Però hi ha qui transmet la mateixa estima i el mateix respecte pel lloc que tu veneres. Hi ha gent que busca el mateix que tu.
V
—I què hi busques, mante?
—El silenci, wela. Fuig de la gent que parla només per no escoltar-se a ella mateixa. Fuig de la gent que li agrada sentir-se. Fuig del soroll en què treballe.
VI
El soroll: «farem una gran festa. Els xiquets i xiquetes de cada aula aniran al pati amb un tros de paper continu i dissenyaran l'escola del futur. Després col·locarem les propostes en cercle i tots junts, al voltant, farem una rotllana. Però com estarem en tres patis diferents, alguns xiquets i xiquetes s'agafaran de les mans entre pati i pati perquè tots estiguem units i així, de la mà, tots junts, cridar: SOM UNA ESCOLA SOSTENIBLE».
Una escola que no ha sabut fer bé ni els cartells per separar les deixalles i que soluciona el problema que el personal de neteja aboque tot al mateix contenidor (per falta de personal, bàsicament) contractant una empresa privada.
VII
Per descomptat, hi ha pares que s'han oferit per gravar un vídeo molt guai que muntaran sobre no sé quina cançó de Dani Miquel.
Quins valors transmetem amb el vídeo i la seua difusió a les xarxes socials? Igual té. Si després arriben a l'adolescència i se suïciden per temes d'imatge a les xarxes, que se'n vagen a la merda: estos vídeos ens queden molt cuquis i en l'escola del costat no els fan.
VIII
Así, en su silencio y soledad
el desierto me habla mejor que la multitud.
¡Oh, desierto!, ¡oh, gran vacío donde el eco procede del cielo!
Habla al espíritu humano, este inmenso Israel [...]
En este lúgubre desierto, departir cara a cara
con la eternidad, la potencia y el espacio:
tres profetas mudos, silencios llenos de fe [...]
evidencias del espíritu que hablan sin palabras.
G,. Barthélemy.
|
Torre Grossa del castell de Xixona |
|
Torre Grossa des del barri medieval |
|
Carrers medievals de Xixona |
|
Església Vella o de Santa Maria |
|
El poble no és de postal, però té racons bells |
|
Començant la ruta cap a la Penya de Migjorn |
|
Per Nadal, festa... |
|
Les parets de la muntanya cada vegada més properes |
|
El Menejador |
|
Aitana, emboirat |
|
Formes |
|
Hi ha qui hi puja corrents... Però jo no tinc pressa! |
|
Alacant, el golf de Santa Pola i Tabarca |
|
Dia amb nuvolades espectaculars |
|
Mira, però no córregues |
|
Arribant al cim nord de la Penya |
|
El Cabal, el Ponoig i el Puig Campana, alineats i emboirats |
|
El cim sud des del cim nord |
|
El veí Maigmó |
|
Xixona, serra d'Almadens i, al fons, el Cabeçó d'Or |
|
Cim meridional i el Maigmó |
|
El cim nord des del cim sud. |
|
Un bon grapat d'àguiles sobrevolava el cim |
|
Tibi |
|
Corrals de la Cova |
|
Espectacular |
|
Teulades del barri medieval de Xixona |
|
Des del castell |
|
Reconstrucció de la volumetria de l'alcassaba |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada