aNDRòMiNa: Tots contra tots: sobre dues escapades a l'Aragó

Jaume I fent entrada a València

Part de l'església del castell d'Alcanyís fou reconstruïda a mitjans del segle XIV. És per això que el romànic del seu mur meridional contrasta amb l'estil gòtic de la resta de la construcció. Fins ara havia prevalgut la teoria segons la qual el castell fou atacat per les tropes de Pere el Cruel durant l'anomenada Guerra dels Dos Peres. Però ha quedat documentat que el castell fou destruït just abans d'aquell conflicte. Llavors?

Actualment, la mirada dels historiadors s'ha desplaçat al conflicte existent entre els habitants del burg que s'havia format a la falda de la muntanya on s'alça la fortalesa i els monjos de l'ordre militar de Calatrava que la posseïen i que imperaven sobre aquells. Ara bé, aquesta teoria necessita d'un altre ingredient, ja que resulta inversemblant que els habitants d'un burg medieval pogueren tindre accés a l'armament necessari per gairebé arrasar una fortalesa d'aquella magnitud. I aquest ingredient el trobem en els pactes feudals establerts entre la monarquia i l'orde militar: en el seu moment, el rei havia cedit en el feu als monjos a canvi de suport militar en cas de necessitat.

Però els monjos s'havien negat a formar part de les tropes del rei Pere el Cerimoniós en cas que esclatés, com era previsible, un conflicte amb Castella. No és d'estranyar, ja que l'ordre de Calatrava tenia allà la seua casa mare, i això suposaria lluitar contra els seus propis germans dins de l'orde. Consegüentment, el rei va donar una lliçó als monjos rebels: si bé no pot provar-se que fos el monarca el qui incitara els burgesos del burg a la revolta, és evident que les seues tropes la van recolzar. El castell va quedar assolat i els monjos van acabar demanant perdó per la vulneració dels pactes de vassallatge.

Però això esdevingué després de la guerra.

Després de la reconstrucció del castell va decorar-se l'interior de la sala noble de la torre de l'homenatge amb unes fantàstiques pintures murals. En el context que hem descrit, no és d'estranyar que aquestes buscaren il·lustrar el vincle entre l'ordre de Calatrava i la monarquia aragonesa. Així, els monjos-guerrers van triar un text emblemàtic com era el Llibre dels Fets de Jaume I i van convertir-lo en un autèntic còmic: la batalla i l'entrada del rei a València, la signatura del Tractat d'Almisrà amb Alfons X el Savi, el suport que les tropes aragoneses donaren a aquell rei en la revolta dels mudèjars de Múrcia... En tots aquests esdeveniments els monjos-guerrers de l'orde de Calatrava van tenir un paper determinant: així queda perfectament plasmat als murs. S'acompanya tot plegat d'un meravellós mensari que, en il·lustrar les activitats anuals de la contrada, podia ajudar el visitant a fer-se una idea de la riquesa i el poder de l'orde.

A la sala hi ha representats també altres relats d'origen pagà. A la sala inferior, en canvi, que havia estat l'atri de l'església, predomina la temàtica religiosa, si bé encara es pot contemplar la representació de la conquista de Morella. El missatge era clar: mireu que han estat capaços de fer els reis d'Aragó... amb l'ajuda dels cavallers de Calatrava.

III

Els mudèjars no només van revoltar-se emprant les armes, com a Múrcia. També van ser uns mestres en utilitzar els elements simbòlics per fer burla dels cristians. Fa uns dies vaig parlar de l'ampliació del palau de l'Aljaferia de Saragossa, on van intervenir artesans mudèjars: els reis cristians, especialment els Catòlics, van voler reflectir la seua victòria sobre l'infidel a través de l'arquitectura. Així, el recinte cristià del palau s'alçà sobre la construcció musulmana, però l'artesà mudèjar va truncar aquesta voluntat tot escrivint a la part més alta del palau allò de «no hi ha cap altre Déu tret del que és Just». Així doncs, al capdamunt del palau no hi ha hagut cap manifestació de la primacia cristiana, sinó un missatge que reafirma l'autenticitat de la fe islàmica.

En el santuari de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins, en canvi, van ser més subtils, ja que l'afronta queda ben a la vista: en els dorments de l'enteixinat que cobreix el temple hi ha representats desenes de rostres que treuen la llengua als espectadors. Per què ho fan no està gens clar, però molts historiadors de l'art interpreten que els propis artesans mudèjars fan ús d'aquest motiu per fer burla de la fe cristiana.

Les meues darreres escapades a l'Aragó foren, doncs, a Alcanyís i, novament, a Pena-roja de Tastavins, on m'havia quedat pendent de poder contemplar el treginat mudèjar declarat, com la resta d'art mudèjar aragonès, patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Són dues visites més que recomanables: la del castell d'Alcanyís només pot fer-se amb guia a hores estipulades, però a Pena-roja hom pot estar-se l'estona que vulga contemplant cada detall d'aquella fantàstica obra d'art!

ALCANYÍS