aNDRòMiNa: Rumb a la Garumba!

Inici de la ruta: pujada a l'ermita
de la Consolació de Forcall.

La Mola Garumba destaca, per la seua altura (uns 1.120 m) de la resta de muntanyes que la rodegen. A més a més, se situa al bell mig de la comarca dels ports. L'espectacle des del seu cim està, doncs, assegurat: les vistes abracen des dels pobles de la Matarranya fins als del Maestrazgo aragonés; de la mola de Xert fins a la d'Ares i Castellfort.

No he pogut esbrinar el significat del seu nom més enllà que és un mossarabisme. En llatí, el garum era un peix (que no s'ha identificat) amb què s'elaborava la famosa salsa. Tenint això en compte, potser el nom guarde relació amb la forma de la muntanya, ja que aquesta s'inclina cap a Forcall i, just abans d'arribar al poble, forma l'espècie de cua rocosa que és la Roca del Migdia i les seues cingleres... Però només és una conjectura. En Canàries i altres indrets d'Amèrica Llatina s'anomena garimba a la cervesa. Vés a saber!

Pretenia fer una ruta d'uns 24 km que, en assolir el cim de la Garumba, feia cap l'ermita de Sant Cristòfol de Saranyana abans d'anar de nou a Forcall. Vaig descartar-la per tres motius: la calor, el cansament i la nafra en el dit anul·lar del peu esquerre... I és que de vegades cal aplicar la racionalitat i el seny!

Això sí, vaig pujar a Sant Cristòfol en cotxe després d'haver fet una parada al pont medieval de la Todolella. L'ermita s'està esberlant com si fos un castell de naips: les forces tel·lúriques de la muntanya pressionen en la seua contra, i les esquerdes van desfigurant l'edifici malgrat els esforços per salvar-lo i la seua aparent solidesa. Fa uns mesos, una esllavissada a una cornisa de roques situada a pocs centenars de metres de l'ermita la va sacsejar i va fer saltar la veu d'alarma.

Diria que l'elecció del lloc per construir-la no és fortuïta i té a veure amb aquestes mateixes tensions tel·lúriques que acabaran, tard o d'hora, amb l'edifici. I amb les vistes privilegiades sobre els termes de Forcall, Cinctorres, Castellfort, Olocau del Rei i la Todolella.

III

En molts indrets, com a Santa Maria d'Iguàcel, m'han explicat que els punts energètics se solen marcar amb símbols solars. Si això és cert, i és cert també que existeixen aquests punts energètics, l'ermita de la Consolació de Forcall està construïda sobre un de ben important: els símbols solars no només senyalitzen el camí que hi ascendeix, sinó que encara es poden distingir al paviment de l'explanada que hi ha al davant de l'ermita.

Durant aquestes darreres dues setmanes m'han acompanyat dos llibres: El Mestre i Margarita, de Bulgàkov, i l'exemplar de Litoral dedicat als fars. Tot i haver-los passejat durant les meues darreres caminades, haig de dir que no em parí a llegir-ne les pàgines: ha estat aquests darrers dies que he acabat de devorar-los amb fruïció.

El llibre de Bulgàkov és una obra mestra: m'ha captivat! L'autor ens narra vàries històries que s'entremesclen, com s'hi entremesclen i desdibuixen també la realitat i la il·lusió, la mentida i la veritat, l'amor i l'odi, les ombres i la llum, el bé i el mal. És un llibre que pot acontentar moltes expectatives: és enigmàtic, bell, captivador, líric, fantasiós; en ell hi ha històries d'amor, d'expiació, de condemna, sàtira, reflexió... La traductora, na Xènia Diakonova, explica al postfaci: «A Rússia, quan un personatge públic es declara admirador d'aquesta novel·la, de seguida surt un periodista o un crític que li pregunta: "Quin n'és el tema principal, segons vostè?". Personalment, em quede amb la resposta del filòleg moscovita Oleg Lekmànov: "L'equilibri global entre la mentida i la veritat. En el present el temps nostre de cada dia, guanya la mentida; en el temps etern, la veritat"».

També em quedo amb al interpretació que Diakonova fa d'una de les frases més famoses del llibre. Un manuscrit no es pot cremar: potser el paper pot quedar reduït a cendres, però «sempre hi haurà una imaginació creadora on pugui renéixer».

Vos deixe amb un fragment del llibre; hi parla el mateix Satanàs i s'adreça a Leví Mateu:

Fa no res que ets aquí i ja has tingut temps de fer una atzagaiada. Et diré en què consisteix: en el teu to. Has parlat com si no reconeguessis les ombres, ni tampoc el mal. Fes el favor de pensar: què faria el teu bé si el mal no existís, i quin aspecte tindria la terra si les ombres n'haguessin desaparegut? Perquè les ombres, les fan els objectes i les persones. Vet aquí l'ombra de la meva espasa. Però també els arbres i altres éssers vius tenen ombres. Voldràs despullar tot el globus terraqüi, traient-ne totes els arbres i totes les coses vives, per complir el teu somni de gaudir d'una llum pura? Ets ximple.

Doncs sí, què hagués estat de la meua caminada durant un dia calorós d'estiu sense les ombres! Especialment aquella d'una carrasca que em va acollir mentre dinava i contemplava les millors vistes sobre Morella.

Si a sota tinguera un llac, el reflex de la mola, sumat a les parets
de pedra, formaria un peix.

Pont gòtic de la Todolella

Cinctorres des de Sant Cristòfol de Saranyana

Sant Pere

Castellfort

Hostatgeria de Sant Cristòfol

Forcall

La Mola Garumba

Font de Sant Cristòfol, al vessant nord de la mola
homònima.

Forcall: campanar de l'antic convent de Predicadors,
ara en ruïnes.

La torre conserva una campana gòtica (s. XV)

L'absis gòtic i la torre va ser l'únic que va quedar després
de l'incendi provocat pels carlins: a l'església
s'havien refugiat els soldats de l'exèrcit liberal
durant la Guerra dels Set Anys.