D'entrada, l'acabament de l'estiu em produeix una mica de recança. De les tardes lliures, el sol ben alt fins ben tard, llum, mar... Aquest fastig, però, quasi em fa oblidar que la tardor que avui entra és la meva estació preferida de l'any. M'impressiona la transformació que pateix la natura en aquests dies: l'esclat de colors, el vent i la pluja, els vespres taronges i morats. Fins que en quedarà ben nua una vegada comence l'hivern.
Així és que davant d'una cosa aparentment trista o dolenta tenim sempre una nova cosa a valorar, un nou espectacle, un nou repte. Crec que ho hauríem de tenir sempre present. Perquè allò que ens fa moure'ns, viure, no és realment el que tenim al voltant, sinó l'actitud que prenem davant les circumstàncies que vivim. Més que esperar o buscar alguna cosa, saber valorar i aprofitar les coses que ens anem trobant pel camí.
I ara que ve la tardor tal vegada seria més que interessant reprendre alguns dels projectes que es tenen aparcats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada