Noa

Llegeixo les notícies sobre el penós episodi viscut ahir al parc de la Ciutadella mentre la cantant israeliana Noa cantava en l'acte protocolari. I certament, m'he sentit avergonyit. Quina vaina!

Quin era el problema? Que Noa era jueva? Suposadament, al·legaven que en haver fet unes manifestacions a favor de mantenir els bombardejos a Gaza el passat gener, aquesta persona no era "amiga de la pau". Jo em pregunte si és que el fet de ser amic de la pau vol dir no equivocar-se mai. Em pregunte si alguna vegada aquests que tant criden a favor de la causa Palestina s'han posat en el lloc dels jueus de "a peu", que cada dos per tres veuen amenaçades les seves llars per coets que ara i adès són llençats des de Gaza. Jo em pregunte si aquests que ahir amb una actitud d'intolerància sense límits no permeteren que la música fluira i alimentara les ànsies de pau, no s'han parat a pensar que la pau també ha de ser per als jueus i amb els jueus. I em pregunte també que hagués passat si hagués estat una cantant palestina qui hagués estat convidada a l'acte i que en algun cop hagués fet algunes declaracions a favor de la violència de Hamàs. No sé per què, però intuesc que no s'hagueren inflat tant els ànims per part dels que ahir van alimentar la "protesta".

Em sap molt de greu que aquesta cantant s'haja endut una imatge de nosaltres que crec que s'allunya de la realitat. I em sento content al mateix temps per l'actitud de cordialitat i complicitat que va existir per part dels músics de l'orquestra àrab vers Noa. No vol dir això que entre ells no hi hagueren opinions i sentiments divergents: més lluny d'aquests, el desig de pau era el mateix i supose que era això que comptava. I s'evidencia que el pretendre ser més papistes que el Papa atrapa en una xarxa d'absurde i ridícul infinit.

Aprofito per declarar que estic a favor de la causa Palestina: crec que és de justícia que tinguen un estat propi amb capital a Jerusalem. Que no se'm malinterpreti.