Baixada de la llibreteria. Cereria Subirà. Quantes vegades hi hauré passat per davant? Uf, moltíssimes. Sempre m'he fixat en l'escaparata. Ciris i canelobres interessants. Mil formes diferents de treballar la cera. Tan de bo tingués espai a l'habitació per ficar-hi un dels que he vist avui.
La qüestió, però, és que també moltes vegades he guaitat a dintre. Buscant altres objectes que em pugueren agradar. Però no ha estat fins avui que se m'ha aparegut l'espectacle sencer de la botiga: una bella cambra de decoració vuitcentista que m'ha sorprès. Com no l'havia vist encara? Se m'ha demostrat que moltes vegades els ulls, els sentits, només capten allò que busquem. I allò que esperem. Moltes coses se'ns escapen, fins i tot, tenint-les davant dels morros.
Resulta ser que la cereria és la botiga més antiga de Barcelona: oberta l'any 1761, va anar a parar a aquest local en enderrocar-se la part del carrer Argenteria que ocupava durant l'obertura de la Via Laietana.
Bé, feliç de la meva descoberta, he continuat carrer amunt. El gelat de merenga: deliciós. La calma que transmetien els bols tibetans; la guitarra acústica de més enllà. Les pedres velles de la catedral borroses, erosionades. Mmmm... Les runes del temple d'August! La frescoreta de la tardor a flor de pell. Les olors dels restaurants.
Passejar pel gòtic és un plaer per a tots els sentits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada