Idees fosques em passaven pel cap sobre el focus mediàtic sobre Haití. Una catàstrofe humana que, no m'interpreteu malament, no em deixa indiferent. Però de sobte, Haití ha aparegut en el mapa. Partits benèfics, maratons a la tele, campanyes massives i tothom col·laborant. Però jo no deixo de preguntar-me com és que abans del terratrèmol Haití era invisible. Un país corrupte, pobre, amb la major taxa de mortalitat infantil del món, amb grans desigualtats i amb una taxa d'atur insuportable. La falta de qualsevol estructura mínimament operativa ha agreujat el patiment de la gent després del terratrèmol. Però heus ací el que ens diu el Roto a la vinyeta: sota les darreres ruïnes estan les anteriors!
I tothom mirant Haití, i el focus deixa d'il·luminar Afganistan. O els milers de persones que moren diàriament a països com Congo. Les morts per fam. Darfur. Els drets humans a la Xina. La repressió a Bielorússia. Els països que patiren el tsunami i que encara NO han estat reconstruïts. Però ai las! Què passà amb el tsunami? Fou moda durant un temps. Tots férem donacions, demostrarem com érem de "bons" i després, que cadascú es mengi la seva merda.
Tot això m'ha fet dolent, i he decidit de no fer cap donació. No em sento bé fent-la (tampoc no fent-la, certament). Perquè crec que el problema no se soluciona posant "pedaços" amb què rentem la nostra consciència. El problema cal arrencar-lo de soca-rel: és un problema de l'estructura, de la naturalesa social, econòmica i política del món que vivim. Hipòcrita i xupla-sang. Creix el PIB mundial, però el planeta cada vegada està més mort. Més gent, més malalties, més pobresa. Denuncia de violacions dels drets humans a països molests, boques callades davant de Xina o Rússia. Quin panorama!
Per això comparteixo plenament l'opinió que ahir s'atreví a escriure Lucía Etxebarría a l'ADN. Tenim davant un problema que cal afrontar des d'una perspectiva política. I tal vegada una ONG que vagi en bona direcció sigui Amnistia Internacional: "la lluita per la dignitat i llibertat humanes ha de ser una lluita política" diu Etxebarría. Potser afegiria a la llista Green Peace i WWF. Perquè entre totes tres marquen unes fites que a llarg termini seran les que acabaran amb els problemes que intentem ara, confiats, posar solució amb un altre pedaç.
Qualsevol esforç d'estalvi que faci a partir d'ara serà cap aquestes que hi anirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada