La capsa ha quedat tancada a la sala de mestres, a sobre d'una taula ornamentada amb una senyera ben cutre feta de paper. A dintre han quedat els escrits, pendents de ser llegits pels mestres (i pels alumnes). El treball ha estat agafat seriosament per uns, a la babalà per altres. Bronques, hores de treball perdudes cercant un esborrador que suposadament es necessitava, papers perduts, instruccions no escoltades, boques que no callen, caps treballant i imaginacions volant.
Alguns per fi han caigut en una de les funcions del fet d'escriure. Escriure per a fer ficcions de les realitats que no podem dur a terme. Escriure per reflexionar sobre els nostres sentiments. Escriure per passar-ho bé construint històries surrealistes. Per fer que els companys que em cauen malament siguin engolits per una bèstia. Per matar el mestre (m'han matat!). O per expressar el pressentiment que la mare m'odia...
Tot ha quedat allà dintre, en el silenci i la foscor que envaeixen les aules de l'escola durant el cap de setmana. Jocs Florals 2011: primer cop que els he gaudit. Només pel fet que he vist que alguns dels nens i nenes a qui done classe han gaudit tot escrivint.
Al·leluia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada