La "Llibertat, Igualtat i Fraternitat" que es van cridar al 1789, i que ens han dut un món que encara, com diríem... està "per polir", contrasten amb els principis expressats pels manifestants a Síria: Déu, Síria i Llibertat! Posats en aquests ordre, són un poc esfereïdors.
Podem qualificar aquests principis com a "revolucionaris"? Per què s'empenyen els mass media en titlar de revolucionària l'onada d'aldarulls que sacseja el món musulmà? Jo no ho tinc tan clar. Cauen governs corruptes, autoritaris i dictatorials. Governs que fins ara havien estat servils amb occident. Però, quin model de país està alçant-se entre les runes? Quina concepció de les persones, la política i la societat hi ha darrere d'aquests fets?
Per començar, només a Egipte es van veure dones (poques) en les manifestacions. Aquesta dada no hauria de portar-nos a cap conclusió, però sí que és un indici important de la lluita que hi ha a prop.
EL ROTO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada