Reconeixements

Per a qualsevol manifestació cultural, passar a trobar-se dintre del catàleg d'aquelles que són reconegudes com a "patrimoni de la humanitat" per la UNESCO és una fita més que remarcable. Què és el que realment s'hi premia amb tal reconeixement? Crec que es considera, més enllà del valor intrínsec, també la singularitat de la manifestació reconeguda, l'aportació al patrimoni de tots, el treball i la significació dintre de la societat en què s'hi dóna.

Les Festes a la Mare de Déu de la Salut, en les quals durant tants anys he participat, seran avaluades en poques hores. Tothom ha seguit nerviós aquesta matinada passada l'assemblea de la UNESCO que havia d'avaluar les festes, però finalment, com que amb les coses de palau, val més asseure's, no ha donat temps i serà demà quan ho siguen. Davant d'aquest fet tinc sentiments contradictoris: em costa posicionar-me a favor o en contra... o dit d'altra manera: crec que no tot seran flors i violes en cas que l'assemblea en faça una avaluació positiva.

No penseu que no m'estime les festes. Les he viscut, hi he treballat, i el que hi treballaré! Però per una banda, cal plantejar-se els motius pels que s'ha impulsat la candidatura, i d'altra banda, les conseqüències que tindria per a la mateixa efemèride rebre aquest reconeixement.

No dubte que entre els motius que han portat a treballar per la candidatura hi ha l'afany de treballar per la Festa i de donar-la a conèixer: perquè se la valora i perquè se l'estima. Però també crec que hi ha molt d'autobombo i donar-se a conèixer seguint la filosofia de "i mira jo, jo més". En aquest món globalitzat que tenim davant nostre, sembla ser que del que no s'hi parla, no existeix. Tenim una necessitat constant, ja no a nivell social, sinó també personal, de mostrar-nos, d'ensenyar descaradament la nostra intimitat: al facebook, al twitter... hom exhibeix tot allò que fa, i s'hi crea una imatge determinada de cara a la resta. És normal, doncs, que aquesta necessitat es trasllade a allò col·lectiu, com la nostra Festa. Festa que podem definir com un entramat ben complex on s'apleguen milers de persones en poques hores, amb mil i una motivacions: religiosa, cultural, familiar... motivacions entre les quals està, com en tot, el lluïment de tratge. 

No puc evitar pensar que és aquesta darrera la que més ha influït a l'hora de promocionar "mundialment" la Festa. No ho mire del tot malament, però crec que s'ha fet sense prevenir-ne les conseqüències i sense acompanyar-hi propostes de millora que permeten compaginar la festa que tenim amb la que tindrem en cas que hi assisteixin, posat el cas, milers de persones de fora del poble. Podem comparar l'actitud de la gent que participa en altres manifestacions similars, com el Corpus de València, el Sexenni de Morella, o el Quinquenni de Titaguas, i observe que hem perdut una mica el nord. Segur que molts algemesinencs no coneixeran més d'una d'aquestes festes, si no cap d'elles. Fet simptomàtic de la poca cohesió cultural que ens queda als valencians, i contradictori també: si tant important és per a nosaltres la festa, com és que no hem indagat més enllà d'aquesta per veure els elements que en ella trobem que ens defineixen com a valencians? Tanmateix, aquestes altres festes, malgrat que reconegudes i viscudes per milers de persones, no necessiten (trobe jo) tan d'autobombo, perquè tenen sentit per elles mateixes. I heus aquí el perill més gran que jo observe: que la participació i valoració que des del poble es faça de la festa no tinguen a veure amb la Festa en sí, sinó amb la imatge que es té (mundialment) de l'efemèride. És a dir, participem perquè ens ho creiem o participem per tan bé com queda?

Cadascú es contestarà d'una manera o altra la pregunta. Partisc sempre de la idea que totes les motivacions són lícites: des de el sentiment religiós més profund, fins al lluïment de tratge i reforç de les relacions socials. Però hem de tenir clar una cosa: aquesta darrera motivació no ha estat un pilar de la festa mai, ni mai ho serà. Perquè normalment sol passar que qui hi treballa força, no lluu, i qui lluu sol ser qui no ha fotut ni brot. Si ens contestem la pregunta adés esmentada amb motivacions que tenen a veure amb la nostra cultura, personalitat com a poble, costums, tradicions, creences... llavors ens hem de preguntar si realment ens fa falta ser tan coneguts, "mundialment" parlant. I si el fet de ser tan coneguts serà bo per a la mateixa Festa o no.

Anem per parts. Primerament, comentem un fet que no ha de passar per alt. I és que la Festa de la Mare de Déu, entre els valencians, té cert estigma: el fet que té elements que ens agermanen amb els catalans. Estigma, perquè no dir-ho, que ha fet que s'haja tingut durant anys en un calaix del Palau de la Generalitat, governat pel PP i els sectors més anticatalanistes, l'expedient per declarar la Festa bé d'interès immaterial del País Valencià. Finalment ha estat declarada a corre-cuita, ja que era un requisit necessari per tal que la candidatura passés a ser discutida per al UNESCO. Potser haja ajudat el fet que l'Ajuntament d'Algemesí i el Govern de la Generalitat són, després de molts anys, del mateix signe polític. També cal veure que la valencianitat "oficial" es basteix a partir de molts altres elements culturals i folklòrics, però del folklore de pas-doble i pandereta (falles, pas-dobles, la paella, l'orxata, xufa i fartons, bellees del foc i noves glòries a Espanya), del qual queda lluny de manifestacions culturals i festives com la nostra Festa.  Fins i tot la nostra llengua és un element "folklóric" més per a una part important de valencians, que no un element de cohesió, l'ús del qual fóra símptoma d'una normalitat com a poble. Negar aquesta realitat és hipòcrita. 

Dins d'aquest context, la coneixença que els valencians tenim d'aquesta Festa i d'altres similars és més aviat pobra i anecdòtica. Tothom coneix les falles i les fogueres de Sant Joan, però poca gent sap què són això de les festes a les marededéus trobades, vincle amb el treball i els fruits de la terra en una societat durant segles agrària. És cert que cada vegada n'ha sentit parlar més gent, i el fet que la muixeranga es proposés en el seu dia com a himne del País Valencià l'ha portada més enllà dels límits del terme municipal. També és cert que cada vegada més es deixen veure forasters cada 7 i 8 de setembre: persones de pobles i comarques veïnes encuriosides per algun reportatge de la televisió autonòmica o alguna lectura sobre la Festa.

El reconeixement de la UNESCO pot fer, i crec que seria positiu, que els valencians valoren més la nostra Festa i la senten i la valoren com a part del seu tarannà i de la seua valencianitat. Però pensem que la declaració de la UNESCO posarà la Festa en el punt de mira de milers i milers de persones. I ens hauríem de preguntar si la Festa, i nosaltres com a poble, estem preparats per esdevenir un fet multitudinari. Millor dit: ens ho hauríem d'haver preguntat abans d'encetar aquest procés de divulgació.

Quina és la natura de la Festa? Aquesta Festa (bàsicament una processó que passa per carrers estrets i tortuosos durant poques hores), convida a convertir-se en una manifestació multitudinària com siguen les fogueres, la tomatina de Bunyol o els passa-carrers falleros? Pot ser que esdevenir multitudinària puga acabar amb la seua màgia i la seua raó de ser? Quines molèsties pot crear l'assistència massiva de públic d'altres contrades als participants i gent del poble? En les condicions actuals, oferirem la possibilitat de presenciar la Festa d'una manera digna als possibles visitants, o s'hauran de conformar en tenir sort de poder guaitar la processó alguna estona des d'alguna cantonada? Quines possibilitats d'estança tindrien els visitants, i alternatives de lleure (museus, restaurants, horaris de visita dels pocs monuments...) per tal d'evitar massificar la Festa? Quines millores podríem introduir per tal de compatibilitzar els diferents aspectes que formen la Festa davant un allau de visitants?

Potser semble que estiga en contra del reconeixement de la UNESCO, i no és cert. Seria el primer en alegrar-me, però no puc deixar de pensar que no s'ha fet de la manera que caldria: no ha anat acompanyat d'una reflexió prèvia de tots els implicats en la Festa dels pros i contres que s'hi acompanyen. És ara, doncs, per tal que no semble que em només em queixe i no aporte res, que vull fer unes propostes humils donat que, en cas que demà l'avaluació que l'assemblea de la UNESCO siga positiva, ens haurem de posar ràpidament les piles perquè la cosa no ens pille desprevinguts!

En primer lloc, cal pensar en els visitants: si una cosa està clara, és que aquest reconeixement serà una crida per a molts turistes i domingueros que voldran saber què és això de la Festa a la Mare de Déu en primera persona. Caldria fer, doncs, una guia ben feta: on allotjar-se, llocs d'interès (no només del poble, sinó de la zona, de València a Xàtiva), efemèrides culturals i festives paregudes que esdevenen pels volts del poble a principis de setembre (les festes de l'Alcúdia, de Sueca -similars a les de la Mare de Déu, amb elements festius igual de valuosos, com el ball de negrets-, per exemple). Caldria també pensar en la infraestructura necessària per facilitar les coses: aparcaments, activitats (horaris del museu de la Festa, rutes pel terme, dignificació del museu parroquial, etc), oferta gastronòmica... Una bona idea seria, durant el primer cap de setmana de setembre previ a la festa (o darrer d'agost), de fer un aplec de danses rituals del País Valencià i d'altres manifestacions festives emparentades amb la nostra, similar al que es fa pel maig sobre muixerangues, per posar en valor i donar a conèixer que més que una manifestació "única", és una cara més d'una manifestació estesa pel nostre territori i que ens defineix com a poble.

D'altra banda, en vistes a posar en valor les processons i evitar que una massiva assistència de curiosos pogueren fer malbé la seva màgia i entorpir el seu desenvolupament, caldria pensar en com compaginar una i altra cosa. Potser una solució molt bona seria promocionar només la processó de volta general, i canviar el sentit del seu recorregut: que comencés pel carrer Muntanya, ja que és el més ample i és per això on es podria gestionar millor la presència de curiosos i visitants. Seria del tot il·lògic que el carrer que més gent pot acollir (es podria engalanar, i fins i tot, muntar cadafals per poder veure el pas de la processó) veiés passar la processó a les dues de la matinada acompanyada, com sovint passa, de les bosses de fem dels veïns. (D'altra banda, seria una estampa molt bonica - i durant segles mai vista- veure la muixeranga avançar pel carrer major emmarcada per la vista del campanar barroc. També s'aconseguiria que el pas pels altres carrers, en ser més tard i en ser aquests més estrets, tingués un caràcter més íntim per a la gent del poble. En realitat la processó tenia aquest sentit, com la resta de processons de l'any, el qual es va canviar a causa de la collita de l'arròs: els llauradors rics volien veure la processó passar per sa casa un cop enllestides les feines del camp.)

Mentre dura el recorregut de la processó, caldria que hi hagués activitats alternatives per als vistiants: el museu de la Festa hauria de ser obert, pantalles gegants a la plaça, previsió de si hi ha suficient oferta per anar a sopar i què podria fer-se per ampliar-la, etc. Igualment, ens hauríem de plantejar seriosament la durada de la processó de volta general, hui per hui excessivament llarga.

Com veieu, no sóc del tot escèptic sobre les millores que podria comportar el reconeixement de la UNESCO, però és evident que les coses s'han de pensar abans de fer-les, i no a tombs, de pressa i corrents. Aquests que se m'han passat ara pel cap són alguns dels molts aspectes que caldria repensar entre tots de manera serena. D'altra banda, el fet que l'assemblea no reconeguera el valor de les nostres festes, jo hi veuria més que un entrebanc o un revés, una possibilitat de plantejar les coses de manera diferent. M'explico.

I és que en cas d'una negativa podríem aprofitar l'ocasió per a treballar els vincles i el nostre coneixement com a poble: potser seria una bona idea repensar la candidatura, i en lloc d'anar-hi sols, presentar-la conjuntament amb tantes altres manifestacions festives valencianes similars, que podrien encabir-se dintre d'una mateixa denominació, entre les quals comptem no només les que hem dit anteriorment, sinó tantes altres com les danses rituals de Silla (els Porrots), de Peníscola, l'Olleria, de Sueca, l'Alcúdia, i tants altres pobles que són també (i encara) valencians. No seria aquesta una possibilitat de establir vincles i conèixer-nos millor?

La paraula la té ara l'assamblea de la UNESCO. Esperem amb ànsia el veredicte. Siga quin siga, que ens ajude a millorar i a fer la Festa més gran!