Per fi, des que vaig començar a llegir poesia de nou, m'he acabat un poemari: el primer de la mitja dotzena llarga que tinc encetats! I al final d'aquest, m'he trobat un vers en un poema sense nom que considere ben suggeridor i que m'agradaria compartir.
Els mots ja rimen tots, ja només faltes tu, la melodia.
Crec que té molta força, i utilitza les paraules per condensar un sentiment que crec que ens domina: i amb tot això què? Crisi, valors, indignats, tradició, mercats, ciència, espiritualitat, injustícia, religió, corrupció, sentiments, fam, abundància, repartiment, treball, egoisme, ecologia, intuïció, raó, diferència, pluralitat, respecte, drets humans, guerres, esforç, armes... quina música farem sonar amb tot això? Quines notes dominaran els acords?
Qui ho sap? Potser ningú. Però ja posats, sentim-ho, intuïm-ho, creiem-nos-ho i... actuem! Tenim la tasca de convertir la cacofonia actual en una nova melodia.
Estem buscant el cor del cor, crec en la pell del cel, en totes les
formes del dolor, i en la sorra.
Les metàfores morals comencen cada dia.
Hem de salvar, inventar o descobrir una civilització en què
sigui possible buscar-se la vida.
Els mots ja rimen tots, ja només faltes tu, la melodia.
L'únic negoci que dóna és la bondat però és clar que això de la
bondat només es dóna en les espècies que la coneixem, que
som les que sabem fer mals negocis també.
El permís de conduir que us han donat és fals.
ENRIC CASASSES
FOTO: Chema Madoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada