No somiava.

Encuriosit pels comentaris de la visita que l'autor de la Serp Blanca havia fet a l'exposició, allà que hi aní. Al capdavall, i per a vergonya meua, Estellés és per a mi un gran desconegut: llevat d'algun que altre poema solt que he trobat en alguna antologia, poc és el que he llegit, malgrat que darrere dels versos d'Assumiràs sempre he intuït que s'amagava un univers en què paga la pena de submergir-s'hi. No t'han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble.

Però em semblava que dormia plàcidament i que somiava: em trobava a València visitant una exposició de trellat sobre un dels escriptors més importants en llengua catalana de tots els temps! I no era cap somni: és real, és a València i està ben fet.

L'exposició està molt ben muntada i et permet conèixer la trajectòria del poeta de Burjassot i els trets més importants de la seua literatura. Efectivament, les intuïcions no fallen: Estellés és un poeta força polifacètic que em propose de descobrir. Algunes entrades al bloc de la Serp Blanca m'han introduït ja al seu Llibre de Meravelles, retrat de la València de post-guerra i la veritat és que no m'ha decebut gens ni mica.

COS MORTAL 

          Sí com aquell que és jutjat a mort 

           Ausiàs March 

TRINQUET dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies, 

Barques, Transits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís, 

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat, 

Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernan Cortés, 

Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners, 

Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes, 

Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel, 

Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans, 

Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat, 

Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins, 

Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus, 

Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero, 

Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana, 

el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos, 

Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple, 

Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar, 

d'Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l'Àngel. 

I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz. 

M'ha agradat aquest poema especialment, perquè m'ha recordat el perquè d'aquesta relació d'amor i odi que tinc amb el Cap i Casal. El poema esdevé un mapa de València a través del nom dels seus carrers. A través d'ells evoquem el que la ciutat és i ha estat. Crec que les paraules també interpel·len el propi lector: a mi m'han fet recordar descobriments i experiències que en ells he viscut al llarg d'anys, des d'aquells llargs passejos amb els avis fins els primers flirtejos amb el sexe i anècdotes de joventut. Però aquest mapa queda esquinçat pel nom ridícul que durant el franquisme va tenir l'avinguda del Port, que evoca un personatge botifler i antivalencià com pocs.

L'avinguda del Port torna a tenir el seu nom; però hui continuen existint l'autoodi, la coentor, la castellanització i l'oblit, malgrat lleis de normalització lingüística, estatuts i acadèmies que no són més que paper mullat en quan viure com a valencià en aquesta nostra ciutat acaba fent-te sentir com un estranger en la teua pròpia terra.

Estellés descriu com ningú el sentiment que això em desperta.

Jo ame molt el País, però tinc també una gran còlera...

Còlera i, després de tants anys a Catalunya quasi me n'oblide, cansament. Cansament d'haver de convertir la quotidianitat en una lluita constant pels drets lingüístics i contra l'invisibilitat i la castellanització de tots els racons de l'existència.

Tot i que en acabar de visitar l'exposició cal sumar-hi també un renovat raig d'esperança... Us la recomane!