L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

18 de febrer del 2013

N-340

Dissabte passat vaig enfilar la carretera nacional cap al sud. La N-340, mare de l'A7, és hereva de la via Augusta: hi passa gairebé pels mateixos pobles per on passava aquesta. És la mateixa carretera per què anava de poble en poble amb el meu avi en busca de bars, de vegades, i de camps i feines, d'altres. Des que visc a Barcelona, crec que és la primera vegada que he utilitzat aquesta infraestructura: resulta insofrible! Però la curiositat per visitar alguns paratges va fer més atractiu el tràngol...

Els meus altos van buscar algunes joies del romànic. Darrerament m'hi fascina aquest estil i la societat i costums que il·lustra perfectament. Les diferents èpoques i esdevenirs històrics han deixat la seua empremta en la nostra cultura i cosmovisió, en les nostres creences, formes de vida i costums, que se superposen en nosaltres com si foren capes d'una ceba. En l'alta Edat Mitjana va sorgir aquest estil en una societat que es bastia sobre les runes d'un Imperi que s'havia ensorrat per la guerra, la crisi i la corrupció. D'una estructura política complexa es va passar al feudalisme: podem interpretar-lo com una tornada a la tribu, a la superstició i al misteri. El mil·lenarisme i la por al Judici Final immediat marcava la vida i la religiositat d'unes persones que malvivien sotmeses als designis d'un senyor feudal que podia arribar a ser terrible.

Aquest caràcter mistèric del romànic és fascinant: els detalls esculpits, la foscor, la petitesa, evoquen perfectament aquest clima social i religiós.

D'altra banda... corrupció? Crisi? Guerra? Hem d'esperar que el cicle es repetisca? Potser ens cal veure quina de les capes d'aquesta ceba està del tot podrida per salvar allò que té de bo la nostra societat complexa. I és possible que allò que ací a Espanya anomenem transició i democràcia siguen aquesta capa podrida sobre la qual intentem viure: potser no s'està fent evident que no són sinó mentides que cal desemmascarar i arrencar? No conec altra manera de tornar a intentar bastir un país digne de les persones que l'habitem, lliure d'aquests lladres, incompetents i cínics que ens governen.

Aquí us deixe fotos del meu trajecte per la N-340. Potser que la torne a agafar prompte.



1 comentari:

Ana Herrero ha dit...

Edgar, hola! Sóc l'Ana Herrero.

M'ha agradat molt el teu video. Per cert, la cançó, molt "xula".

A veure quan ens veiem. Que amb la que està caient a Espanya i a Catalunya, hi ha molt tema a tractar.

Una abraçada!

Ana Herrero