M'heu convençut

Amics, companys, coneguts: ja n'estic ben convençut. Res no serveix per a res. Al capdavall, que ens manté vius si no menjar, cagar, pixar, dormir i follar? La resta no serveix per a res.

Fer vaga? No serveix per a res. Només perquè ens descompten uns calés del sou i prou. Que tenim vacances pagades o jornades de vuit hores i no de setze gràcies a vagues passades, només és casualitat i coincidència. Els treballadors de l'EMT cobraran la extra quan els l'havien retallada? Concessions fetes pels nostres amos que són molt benignes, res de resultats d'una lluita continuada i forta dels que ens han precedit. No fem vaga, no serveix per a res. Que no ens retallen el sou!

Manifestar-se? No serveix per a res. Si a Bulgària en una setmana de manifestacions han aconseguit fer que el govern en bloc dimitisca, només ha estat per intercessió de la Mare de Déu. O els drets dels homosexuals. O Tahrir, la caiguda de l'Apartheid o de les dictadures comunistes. Purs miratges. Quedem-nos tranquil·lament a casa que no servix per a res.

Lluita social? Per a què? Mentre tinguem un plat a taula i quatre capritxos coberts, la televisió ens entretinga i ens rente el cervell, i tinguem a l'abast els plaers propis d'aquesta societat, per què hem de lluitar? Que hi ha gent que se suïcida per quedar-se sense casa? Gent brillant que ja no podrà estudiar per falta de beques? Gent sense treball desesperada? Bah! Ja passarà aquest tràngol. El nostre honorable president ja ha dit que hi ha vida després de la crisi!

Res no serveix per a res. Tota la raó! Però per una senzilla raó: no serveix de res intentar netejar una merda. La merda que és la nostra societat plena d'individus als quals tot els la du fluixa. Ens hem aburgesat. Estem rodejats de la més absoluta incultura política. La indiferència és la millor manera de tapar-la, però. Ens és molt fàcil assenyalar els polítics com a culpables, quan en realitat tenen el nostre vist-i-plau i estan fets de la mateixa fusta que nosaltres. M'incloc. Però no em conforme.

M'heu convençut. Açò és una gran merda de la qual formem part. Per sort ahir a la manifestació les mosques punyeteres i inconformistes tornaren a eixir al carrer per manifestar el seu rebuig a les polítiques que destrossen els nostres drets socials. Malgrat que al final sempre ixen els quatre gats de sempre, jo continuaré eixint al carrer sempre que puga, perquè ja que no faig cap actuació contundent, almenys vull que qui dedica la seua vida a la lluita se senta recolzat.

Què menys!

Lluitant també eduquem!
No a l'immobilisme!