A propòsit d'una visita cultural a Tortosa.
La sardana és considerada la dansa nacional de Catalunya. Heus ací la lògica: unes fronteres, gent que hi viu en el territori que delimiten i un tret... en comú? Si bé ara tothom balla sardanes des d'Alcanar fins al Pirineu, no podem dir que històricament la sardana haja estat un ball típic de les Terres de l'Ebre. En efecte, el ball més típic d'aquesta zona de Catalunya ha estat sempre la jota. Són per això menys catalanes les comarques del sud? No ho crec! De fet, la jota és un element cultural comú en tots els Països Catalans... malgrat que molts l'associen a l'Aragó.
Sardana, jota, Terres de l'Ebre, Catalunya... En parle per exemplificar com la construcció d'una identitat col·lectiva tendeix a uniformitzar els trets i idiosincràsia de la col·lectivitat que l'accepta. A l'igual com passa amb les danses, podríem fer referència a les varietats lingüístiques, les festes, les creences, els referents històrics... que sovint tendeixen també a uniformitzar-se.
De tornada des de València vaig aprofitar per visitar Tortosa, i el ben cert és que m'encantà. L'edifici que més m'agradà té a veure justament amb aquesta tendència uniformitzant. Parle dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties fundats per Carles V a la ciutat per tal "d'educar" cristianament els conversos musulmans, ço és, els moriscs. El mestissatge i la riquesa cultural i religiosa que havia existit durant l'Edat Mitjana passava ara sota el corró de la intolerància i la buscada uniformitat: els jueus expulsats; els musulmans obligats a convertir-se i a abandonar els seus costums. És ben sabut que aquest intent assimilador va fracassar: l'any 1609 els moriscs van córrer la mateixa sort que els jueus havien patit l'any 1492 i van ser expulsats, fet al qual va seguir una forta crisi econòmica. Més endavant, la uniformització religiosa seria acompanyada de la lingüística i cultural: Espanya cristiana, castellana i centralista... Què hi farem!
Els Reials Col·legis són l'edifici renaixentista més interessant de tot Catalunya. La iconografia i simbologia del claustre són molt interessants, i ens parlen de la mentalitat i dels fets esdevinguts en l'època en què fou construït. En el nivell més baix, als salmers dels arcs de la galeria, apareixen caracteritzats i caricaturitzats els jueus i els moriscs: són considerats allò més "baix" de la piràmide social. Per damunt d'ells hi ha representats els monarques de la Corona d'Aragó, des de Ramon Berenguer IV i Peronella fins a Felip III de Castella i Margarida d'Àustria; entre tots els monarques, hi ha uns quants que destaquen per no dur el ceptre, sinó una espasa: Ramón Berenguer IV, conquestador de la Turtoixa musulmana, Carles Vè, fundador del col·legi, i la resta dels Àustries majors. Al segon pis, hi ha representats els profetes i personatges bíblics, les al·legories dels quals decoren els basaments de les corresponents columnes del pis inferior. Són l'ideal a abastar, i per això són representats en la part més elevada. Per últim, a les cantonades, hi ha representats els quatre vents, símbol de l'extensió del poder reial de l'Imperi Espanyol i, a les mènsules dels arcs laterals interiors del nivell inferior, els símbols dels evangelistes, que representen la funció de "guia" que tenia llavors la religió cristiana, i la "legitimitat" que aquesta donava a l'ordre establert.
 |
Portada dels Reials Col·legis: Sant Jaume, Sant Maties
(sant del dia de naixement de l'emperador) i l'Àngel Custodi,
patró de la ciutat en època medieval. |
 |
| Portada de l'església de Sant Domènec, als Reials Col·legis |
 |
| Accès a les dependències monàstiques |
 |
| Claustre renaixentista |
 |
| Ramon Berenguer IV i Peronella |
 |
| Representació caricaturitzada d'un jueu |
 |
| Pel turbant al cap, reconeixem que és un morisc |
 |
| Moble arxivador de l'antic ajuntament medieval |
A la ciutat podem trobar també restes d'una convivència possible entre les diferents cultures i religions que, fins el 1609, van poblar els regnes hispans: al claustre de la catedral podem trobar la tomba de Meliosa, una nena jueva. El seu epitafi està escrit en llatí, en grec i en hebreu, esdevenint un testimoni de la convivència que en època alt-medieval va existir entre aquells que eren diferents.
 |
| Làpida sepulcral de la donzella jueva anomenada Meliosa |
I és que Tortosa, malgrat la degradació que es pot palpar al seu nucli històric, està plena de tresors artístics i testimonis d'una història que ens parla de nosaltres mateixos!
CIUTAT VELLA i EL CALL JUEU
Com el nucli antic de Lleida o Manresa, decadent i degradat, però amb encant i amb racons envejables. Als carrerons propers a la catedral podem trobar imponents palaus gòtics, construïts durant l'època d'esplendor de la ciutat. Aconselle passejar-hi!
 |
| Pont de l'Estat |
 |
I és que les polítiques hídriques dels governs espanyols poden
convertir l'Ebre en una sèquia! |
 |
| Detalls de la font gòtica, al carrer de la Ciutat |
 |
| Carrer de la Porta del Palau, entrada al museu catedralici |
 |
| Carrer de la Mercè (o el que queda d'ell!) |
 |
| Imatge de Sant Jaume, al portal dels Romeus |
 |
| Portal dels Romeus |
 |
| Façana fluvial de la ciutat vella |
Al sector nord del nucli antic, tancat encara per un llenç de muralla, hi ha els carrerons de l'antic call jueu, que han conservat la seua trama tortuosa i laberíntica. El Call de Tortosa fou un dels més importants de la Corona, i d'ell són fills personatges com Menahem Ben Saruq, autor del Mahberet, primera obra de lingüística hebrea escrita en terres peninsulars. L'homenatge i el record dels antics habitants del lloc són ben presents als carrerons del call.
 |
| Portal dels Jueus, entrada nord de la ciutat medieval |
 |
| El Call, tancat pel flanc de muralla medieval. |
LA CATEDRAL, LA CANÒNICA I EL REFUGI ANTIAERI
És un dels més bells exemples del gòtic català que he vist pel territori. No obstant, com que la seua construcció s'allargà durant més de tres segles, l'edifici conté elements d'altres estils artístics que conviuen harmoniosament amb l'arquitectura gòtica. La façana barroca, les torres de la qual havien de fer visible l'edifici des de quilòmetres de distància, malauradament no va ser mai finalitzada. Annexa a la catedral hi ha les dependències de l'antiga canònica agustiniana, que hui allotgen la col·lecció d'obres d'art de la seu tortosina: paga molt la pena de visitar. A més a més, s'hi conserven les galeries que van fer de refugi antiaeri durant la Guerra Civil: Tortosa fou una de les ciutats catalanes més durament castigada pels bombardejos del bàndol feixista.
 |
La façana barroca, inacabada, guaita des del darrere
de la façana fluvial de la ciutat. |
 |
| Façana barroca: detall |
 |
| Galeries: refugi antiaeri durant la Guerra Civil |
 |
| Claustre gòtic |
 |
| Capella barroca de la Mare de Déu de la Cinta |
 |
Cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta, on
són representades les heroïnes bíbliques. |
 |
Decoració barroca de la capella de
la Mare de Déu de la Cinta |
 |
| Nau central, magnífic exemple del gòtic català |
 |
| Clau de l'absis des del deambulatori |
 |
| Girola |
 |
Aquest retaule barroc es va salvar pels pèls del foc:
a l'esquerra podem observar les restes de l'incendi
que pretengué acabar amb ell. |
 |
Detall de la portada barroca de la plaça de la
Mare de Déu de la Cinta |
 |
| Façana nord: gàrgoles |
LA SUDA I LA PUNTA DEL DIAMANT
Afirmaven les guies dels Reials Col·legis que el castell de la Suda de Tortosa fou la residència preferida de Jaume I. La Suda domina la ciutat vella, i des del mirador de la Punta del Diamant s'hi gaudeix d'una vista privilegiada a la ciutat, a la vall de l'Ebre i a la serralada dels Ports. La fortalesa és hui en dia un parador nacional de turisme. Al costat de l'entrada del castell hi ha una curiosa necròpoli musulmana, algunes tombes de la qual foren construïdes amb elements de l'antiga acròpoli romana.
 |
| La Suda des de la plaça de l'Absis |
 |
| Avançades de Sant Joan: entrada |
 |
| La Suda des de l'entrada a les avançades de Sant Joan |
 |
| Entrada al parador nacional de turisme |
 |
| Avançades de Sant Joan |
VISTES DES DEL CASTELL
 |
| La Suda i el nucli antic des de les avançades de Sant Joan |
 |
| L'escorxador, l'Ebre i la serralada dels Ports |
 |
| Absis de la catedral |
 |
Reials Col·legis i torre de l'homenatge de la Suda,
des de la Punta del Diamant |
ELS JARDINS DEL PRÍNCEP
Aquest indret és ideal per fer un descans al final d'una passejada per Tortosa, i més si la feu tan llarga com jo la fiu! Situats als peus del castell de la Suda, als jardins hi ha una interessant col·lecció botànica, tot i que allò més interessant, als meus ulls, és la col·lecció d'escultures de Santiago de Santiago Hernández, repartides al llarg i ample dels jardins, que pretenen il·lustrar els diferents moments i motors de la història de la humanitat.
 |
| La Fraternitat: Ambició (detall) |
 |
| Luzbel (l'Àngel Caigut) |
 |
| Amics, Confidència, Carícia, Bes, Amor, Pensant i Anar-se'n |
 |
| Pensant (detall) |
 |
| Anar-se'n (detall) |
 |
| La Lluita de la Humanitat |
 |
| La Lluita de la Humanitat (detall) |
 |
| La Lluita de la Humanitat (detall) |
 |
| El pes de la Vida |
 |
| Hiroshima |
LA CIUTAT MODERNISTA
Per últim, cal anomenar que Tortosa té un important llegat modernista, bastit en el moment que la ciutat comença a créixer cap al sud després de l'enderroc de les muralles. Els elements més interessants són l'antic escorxador municipal i el mercat central, format per una estructura metàl·lica d'arcs parabòlics, obra de Joan Torras, mestre de Gaudí.
 |
Impressionant estructura de ferro
del Mercat Central |
 |
| Casa Grego: mirador |
 |
| Casa Grego: detall de la forja d'un dels miradors |
 |
| Església de la Reparació, d'estil eclèctic |
 |
| Casa Brunet |
 |
| Casa Matheu: detall |
 |
| Porta de la clínica Sabaté |
LA VERGONYA
A prop del Pont de l'Estat, la presència del monument a "los combatientes que hallaron la gloria en la batalla del Ebro" (evidentment, del bàndol guanyador) bastit per les autoritats franquistes l'any 1966 resulta, si més no, vergonyosa. Quines són les raons per mantenir-lo en peu? M'ha sorprès trobar-lo encara allà plantat, després d'una Llei de Memòria Històrica i de més de 30 anys de democràcia. Crec que és un insult per a tots els que patiren la mort, la repressió i l'exili durant la dictadura franquista.
Crec que és l'únic que canviaria de Tortosa: seria una bona idea que una càrrega explosiva enfonsara per sempre més el monument en les aigües del riu, i que fos substituït per un altre en memòria de TOTES les víctimes del conflicte.
 |
He llegit que els defensors de mantenir el monument
afirmen que aquest no conté cap mena de simbologia
franquista. No sé com interpretar jo la presència
d'aquest aguilot... |
