aNDRòMiNa: Somiant paradisos

Si no em falla la memòria, la primera vegada que viu l'arc romà de Cabanes fou a un llibre de text de l'escola. Concretament, a un llibre d'aquells anomenats "Experiències" que teníem a tercer, quart i cinquè. Les pedres, els xiprers, els ametlers, i una breu explicació de què era la Via Augusta, qui eren els romans i què els hi devíem. Recorde que la foto em va despertar molt la curiositat, ja no perquè fóra un monument impressionant, sinó perquè m'imaginava la quantitat de persones d'èpoques i cultures diferents que havien passat per sota aquests carreus i jo volia ser-ne un d'ells, vestit de romà o del que fos. Quins temps aquells! Somiava que podia canviar d'època i viatjar al passat: per descomptat, qualsevol altra època passada havia de ser necessàriament millor...

Somiar mai està de més, però també és molt interessant el fet de conèixer: possiblement, el fonament de qualsevol somni. Així doncs, uns vint-i-cinc anys després d'aquella classe d'E.G.B., allà estava jo davant de l'arc fent fotos i llegint el panell explicatiu. Em venia de camí cap a un altre lloc del qual sempre havia sentit parlar molt bé: la serra d'Irta.

LA SERRA D'IRTA

M'encanta aquesta foto! La terra abans de la vida :-D

Aigües salades transparents

Malgrat que la costa valenciana té molts altres racons dignes de visitar, la serra d'Irta esdevé el paradigma de paratge costaner inalterat per l'activitat humana: quilòmetres de litoral format per penya-segats, roques, platges i cales d'aigües transparents que esdevenen un paradís per als amants del mar i de la muntanya, ja que a Irta s'apleguen ambdós paisatges. Ací i allà havia llegit sobre la bellesa del paratge, de la qual ara en sóc testimoni.

A la pàgina web de medi ambient de la Generalitat Valenciana hi ha una xicoteta guia del parc amb algunes rutes interessants. Jo vaig triar la ruta 3, que transcorre paral·lela a la costa i va des del far d'Alcossebre fins a la cala de la Cubanita. A mà dreta, les olors del bosc típicament mediterrani, amb pinedes que creixen a mercè de les ventades; a l'esquerra, l'aigua transparent del Mediterrani, que pot ser gaudida a diferents cales com la que he esmentat abans, final del recorregut, la cala Mundina o la platja del Serradal, tota de cudols blancs i polits.

La serra compta a més amb alguns llocs d'interès històric, com el castell de Xivert.

EL CASTELL DE XIVERT

Pati d'armes del recinte templer; al fons, a la dreta, absis de l'església
i porta de la sagristia (?).

Accès al recinte per la muralla musulmana.

Restes de l'antic poblat de Xivert, als peus de la fortalesa

Recinte sobirà des de l'est, amb les característiques torres semicirculars.

El castell és un exemple únic d'arquitectura militar, ja que en ell trobem una simbiosi entre una fortalesa d'origen musulmà i una altra amb els elements característics d'un castell templer, que formen el recinte sobirà. En efecte, el castell i el lloc de Xivert fou donat als templers durant la Reconquesta, i fou abandonat l'any 1609, ja que amb l'expulsió dels moriscs que habitaven el poblat que hi havia als seus peus, va perdre el seu valor estratègic i de control del territori. Els nous pobladors cristians van preferir de viure a la plana, als peus de la serra, fundant el que avui és el poble d'Alcalà de Xivert.

El castell se situa al vessant sud-oest de la serra d'Irta, i des d'aquest es pot contemplar una vista magnífica de la cruïlla entre el Maestrat, l'Alcalatén i la Plana, travessada per la Via Augusta (AP-7) i els camins que porten a l'interior des del litoral.

ALCALÀ DE XIVERT

Qui ha fet el trajecte València-Barcelona en tren, haurà vist que la majoria de pobles són coronats per un campanar; però n'hi ha un que no: hi ha un poble situat als peus d'un campanar, que és diferent. I és que la torre de Sant Joan d'Alcalà, amb els seus 69 metres d'altura, es veu des de bastants quilòmetres de distància, i és possiblement, junt amb l'església, l'edifici més interessant d'Alcalà.

Malauradament, es pot pujar a la torre tots els dies llevat de dimarts per la vesprada... justament quan jo hi vaig anar. Caldrà fer-hi parada en alguna altra ocasió, donat que Alcalà em ve de passada en els meus trajectes entre Algemesí i Barcelona. La visita, però, no va ser gratuïta, ja que la monumental façana de l'església paga, amb escreix, la visita. Façana que, per cert, em recordà molt la de l'església de Batea: barroca, monumental, coronada per una gegantesca escultura de Sant Miquel lluitant amb el dimoni.

Cúpula barroca de teules blaves a l'ermita del calvari

Portada principal de l'església de Sant Joan

VILAFAMÉS

Malgrat que Vilafamés ha quedat fora del fil conductor d'aquest post, la veritat és que fou el descobriment més notable del dia. I és que sempre va bé de consultar alguna guia per veure que s'hi proposa.

Ja des de lluny, el poble crida l'atenció, tot apareixent com una llengua de cases que s'enfila pel vessant d'una muntanya, coronada per una esglesiota i un magnífic castell. Aquests edificis destaquen sobre les cases blanques per la característica pedra vermellosa amb què són construïts. I quan s'entra al poble, el visitant troba un entramat de carrerons medievals molt ben conservats, amb nombrosos racons, casalots, patis, places i atzucacs.

Són de visita obligada el castell, l'església de l'Assumpció i el Museu d'Art Contemporani. El castell conserva gairebé totes les seues muralles i restes de les seues dependències, que daten des de l'Edat Mitjana al segle XIX, quan fou modificat a causa de les carlinades. L'església és una construcció amb nombrosos elements interessants. Entre ells, el més destacat és el seu sòcol ceràmic, molt ben conservat, procedent de l'Alcora i datat al segle XVIII. També són interessants el moble de l'orgue i les pintures murals, d'Oliet, que guarden gran similitud amb les que el pintor va pintar a l'església de Sant Jaume d'Algemesí.

Vista de Vilafamés des de l'entrada de la població

Llavaner

Cos superior de la portada de l'església de l'Assumpció

Detall de la façana de l'església

Judit amb el cap d'Holoferenes; pintura d'Oliet que guarda molta similitud
amb el conjunt mural de Sant Jaume d'Algemesí, també d'Oliet

Retaule major, refet amb rèpliques fotogràfiques

Sòcol de l'església, de la manufactura de l'Alcora (s. XVIII),
element més destacat del temple

Raconet als peus del castell.

Vista des del camí de ronda del castell.

Torre del castell

EL MUSEU D'ART MODERN DE VILAFAMÉS

El museu és possiblement el major atractiu turístic de la vila. Lluny de ser un gran museu, tot i tenir exemples de l'obra d'artistes com Miró o Chillida, resulta interessant perquè recull, en les 29 sales disposades en les tres plantes del palau gòtic de la Batlia, mostres dels diferents corrents artístics del segle XX d'artistes valencians, catalans i d'altres indrets de l'Estat.

Us deixe una xicoteta mostra de les que més m'han agradat, tot i que en les fotos els quadres no són el mateix...