12 d'octubre [1918]. De vegades penso en la ciutat de Figueres. És un lloc
on m'agradaria viure -o almenys on em sembla que viuria fàcilment. (...) El
primer descobriment del món, l'entrada en la seva correntia, se'm produí per
Figueres. Per arribar-hi vaig haver d'agafar el primer tren seriós, el tren
gros, com llavors es deia. La ciutat fou el primer nucli urbà que vegí en ma
vida. La Rambla fou el primer carrer construït que veieren els meus ulls.
L'Hotel París, el primer hotel que la vida m'oferí. El primer restaurant en el
qual he menjat fou el restaurant Roig de la Rambla. (...) Fins el meu primer
viatge a Figueres, la vida em semblà una cosa; després, el món em semblà
considerablement més complex. La vida està constituïda per un seguit de
panorames successius, contemplats des de diferents punts de vista. De vegades
aquesta successió és ascendent, de manera que cada nou panorama és contemplat
des d'un replà més alt, que permet allargar més la vista. La meva primera visió
una mica vasta de la vida es produí en el replà de la Rambla de Figueres. No és
pas un replà gaire solemne, però té una certa categoria. Almenys, a mi m'ho
sembla. (...) Aquesta clara Figueres és una flor de l'agricultura i del comerç,
que són activitats humanes de primera categoria. És una ciutat típica de mercat
setmanal; però, així com aquesta classe de ciutats solen ser sòrdides i baixes
de sostre, Figueres és una vila oberta, neta i plausible. La proximitat de la
frontera projecta sobre d'ella un esperit tolerant. La frontera no és un límit;
és una gran finestra oberta. (...) Quan vaig a Figueres em passejo per la
Rambla i pels carrers. La ciutat és acollidora i neta. Vaig a veure la plana de
l'Alt Empordà des de la pujada del castell. Paisatge prodigiós, d'una bellesa
fascinadora, d'una qualitat incomparable. Quina meravella de cel, de mar i de
terra! Els dies grisos afinen el paisatge fins a extrems indicibles. L'aire de
tramuntana li dóna una llum, una precisió diamantina. Aquest paisatge us fa
sentir l'orgull de formar part d'aquest país.
JOSEP PLA
No puc millorar les paraules de Pla, només ser-ne un humil testimoni. Amb escrits així, qui no s'anima a conèixer Figueres? I Palafrugell, Calella, Llofriu, Aigua-Xellida, Girona, Barcelona, Palamós... Són tants els llocs de la nostra geografia que s'il·lustren de la manera més exquisida al Quadern Gris. Quines ganes d'anar-hi o de tornar-hi per veure'ls amb els ulls de Pla!
Figueres. De menut, pares i avis la referien sovint: era un lloc, junt a Portbou, de parada obligatòria per anar a França a treballar. Qui sap si el propi Pla no es va trobar amb els meus avis una d'aquelles nits en què hagueren de pernoctar a l'estació, esperant l'enllaç que els duria a l'altre costat de la frontera! Recorde que després de la temporada de la fruita, de vora tres mesos, els meus pares em trucaven per telèfon des de Figueres. Jo me la imaginava ben lluny, però aquella trucada significava que ells ja eren ben a prop i que prompte els tornaria a veure. Quins dies, els d'aquells estius que esdevenien una espera xafogosa de la trucada des de Figueres.
Com veieu, més que el museu Dalí, el pretext per anar -per fi- a Figueres ha estat Pla. La lectura del Quadern Gris m'està resultant apassionant. Tota una cosmovisió queda plasmada en aquestes pàgines que, com molt bé explica la M., són com un gran hipertext que et va duent a mons propers, familiars, però al mateix temps desconeguts: escriptors, pensadors, filòsofs, paratges, esdeveniments històrics, costums, reflexions, el temps, les olors, els colors...
El quadern gris, utilitzant les paraules de Pla en referir-se a la frontera, és una gran finestra oberta. A l'exterior i al nostre propi món interior.
Ja em queda poc per acabar-me'l!
L'ESTACIÓ
 |
L'estació no és especialment bonica i acollidora.
Passar-hi nit deu ser horrorós. Quant de patir per quatre xavos! |
PASSEIJANT-HI
 |
Les mostres de modernisme popular
recorden els pobles valencians. |
 |
| Ciutat de mercat setmanal... |
 |
| Frederic Marès: Jaume I. |
 |
A aquest forn del carrer Nou,
els millors bunyols empordanesos! |
 |
| Mereixia Pla un monument tan mancat de gust? Aghh! |
 |
| Pla de la Rambla, amb el monument a Monturiol |
 |
| Monument a Dalí. Al ferro s'hi veu el reflex! |
 |
| L'Hotel París, el primer que la vida m'oferí... (Pla). |
 |
| Plaça de l'Ajuntament |
 |
Campanar i cimbori de St. Pere. El creuer i el cimbori foren reconstruïts
als anys quaranta per presoners republicans. Treballs forçats... |
 |
Àngel Custodi; detall de la cúpula
de la capella de la comunió. |
 |
| Volta gòtica, salvada de la runa durant la Guerra Civil. |
 |
| Plaça de Gala i Salvador Dalí |
 |
| Anella del carrer de Sant Pere |
 |
| Font a la plaça de l'Estació |
 |
| Plaça de Gala i Salvador Dalí |
CASTELL DE SANT FERRAN
 |
Accès al Castell de Sant Ferran,
la fortalesa més gran d'Europa |
 |
L'accés al recinte emmurallat es feia per aquesta porta, enderrocada
al final de la Guerra Civil. |
 |
| Pavellons reconstruïts els anys quaranta |
 |
| Pati d'armes -gegantí. |
 |
Detall de la portada de l'església,
inacabada. |
 |
| L'església des del presbiteri. |
 |
L'aqüeducte que duia l'aigua a la fortalesa va haver de ser
parcialment enderrocat durant les obres de l'AP-7. |
 |
| Baluards i revellins configuren una fortalesa inexpugnable. |
 |
El Castell de Sant Ferran fou durant anys i panys una presó civil.
En ella estigué reclòs Tejero, però també desenes d'objectors de consciència. |
 |
| La plana empordanesa! Al fons, entre boira i núvols, el Canigó. |
 |
En aquestes galeries de les cavallerisses es va celebrar
la darrera reunió de les Corts Republicanes. |
DINAR
No sé si aquest local modernista de la rambla era el restaurant Roig que anomena Pla... Jo m'imaginí que sí!
TEATRE-MUSEU DALÍ
 |
| Torre Gorgot |
 |
Monument a Francesc Pujols, amic comú
de Josep Pla i Salvador Dalí. |
 |
| Plaça de Gala i Salvador Dalí |
 |
| Retrat de Ramoneta Monsalvatge, 1925 |
 |
| Desmaterialització del nas de Neró, 1947 |
 |
| Retrat d'Emilio Terry, 1934 |
 |
| Venus i Mariner, detall. |
 |
| Tomba del pintor |
 |
| Modest Urgell: Cementiri. De la col·lecció particular de Dalí |
 |
| Sèrie Aliyah, 1968, sobre la creació de l'estat d'Israel |
 |
| Reflexió sobre Amèrica |
 |
| La mà de Salvador Dalí |
