aNDRòMiNa: Girona, Pla, hivern, pluja

19 de gener del 2014

Girona, Pla, hivern, pluja

Detall de la porta dels Apòstols de la catedral gironina

Crec que Girona és una de les ciutats que paga la pena apropiar-se. És màgica! El seus carrers evocadors, la monumentalitat de molts dels seus edificis, racons encantadors pertot, botigues encisadores, pastisseries amb mil i un tresors culinaris, vistes de postal pràcticament des de cada racó de ciutat. Des que llegí El quadern gris de Josep Pla que he tingut ganes de tornar-hi. En efecte, les descripcions que en fa Pla dels seus ritmes, de la vida dels seus carrers vista des dels seus ulls i la seua experiència, fan venir ganes d'anar-hi a passejar-la. I més en un dia gris i plujós com el que tinguérem ahir: crec que és un marc ideal per a perdre's entre els carrerons de l'antiga Gerunda i pels racons d'un mateix.

Carrer de la Força

Pujada del Rei Martí

Les tres voltes que he anat a Girona he dinat al mateix lloc, a la plaça de Sant Domènec: no és un lloc especial per res en concret, però fan el menjar bo i és barat. Me n'adoní mentre esperava que em portaren el primer plat: crec tornar a aquest lloc busque potser fer-me alguns raconets meus en aquesta ciutat que m'és, en realitat, bastant desconeguda. Una altra parada obligada és el forn de Sant Feliu, enfront de la font que hi ha als peus de l'església. I els meus peus em van portar també cap a alguna que altra sorpresa, com el Tors de Venus de Maillol que em va fer vindre al cap el bon record que tinc de Perpinyà i de Banyuls de la Marenda, els retaules de Pau Costa de la catedral i... Millor m'ature per no fer-ho massa llarg!

Retaule de l'Assumpció, de Pau Costa,
a la catedral

Magnífica volta la de Sant Feliu

I si Pla em va portar de nou a Girona, me n'he tornat amb ell a la motxilla, aprofitant que torbí oberta la llibreria de vell del carrer de la Força, dita El portal del col·leccionista. Una altra nova parada obligada per quan hi torne. Pla, i també Carner, que tinc ganes de tornar a llegir des de fa un temps. I el Romancer català, que trobí a preu de ganga. No haguera parat! Un bon grapat de lectures que passen al prestatge de llibres pendents, i que aniré intercalant amb el Tirant que, aquesta vegada sí, m'està enganxant d'allò més!

MUSEU D'ART DE GIRONA

El pretext, si en feia falta algun, per tornar aquesta vegada a Girona. M'hi he passat hores passejant-me entre els obres de l'exposició permanent, que abraça del preromànic fins a l'actualitat, completa i interessant. Hi destaca la sala dedicada al retaule de Sant Feliu, desmuntat durant la Guerra Civil, així com les sales del romànic, on s'hi poden observar dues majestats en un magnífic estat de conservació i objectes litúrgics de Sant Pere de Rodes, entre d'altres objectes.

Creus pectorals de Sant Pere de Rodes

Fragment de la decoració pictòrica de la majestat de Sant Miquel de Cruïlles

Mestre de Cabestany: capitells de Sant Pere

Mestre de Cabestany: fragment de la portada romànica
del monestir de Sant Pere de Rodes

Pantocràtor de Pedrinyà, s.XII

Poques imatges tan boniques com aquesta,
la Mare de Déu del Mont (Bassegoda)

Detall del retaule de la Mare de Déu de la Llet...
Qui diu que la pintura gòtica no és divertida? :-))

Martiri de Santa Cristina

Sant Bertomeu amb el dimoni, detall
del retaule del sant (s.XV)

Sant Miquel i Sant Jordi, per Fontaines, obres del sotabancal
del retaule de Sant Feliu

Renaixement, Jan Massys. Mare de Déu, el nen i un àngel

Judici final, del retaule de Segueró (Pere Mates)

Creació, del mateix retaule esmentat de P. Mates

Serenitat irradiada d'una imatge mutilada de la que poc se sap

Plafó de sirenes, s. XVII - Castell d'Empordà

No podia faltar entre les obres del museu diferents visions pictòriques d'una ciutat tan captivadora com aquesta. I, efectivament, m'hi he trobat amb unes quantes!