 |
| Colom al mur de l'església d'Espirà de l'Aglí |
Revisant les fotografies que havia fet durant l'eixida d'ahir diumenge, em vaig adonar que em sentia com el colom que hi apareix: havia volat una miqueta després d'un bon grapat de caps de setmana a ciutat. I no sols per això, també pel fet que comence a saber portar uns quants pesos morts amb els que hauré d'aprendre a conviure... Tot plegat, alçant el vol! (Malgrat l'exclamació, no puc dir que ho diga del tot segur...).
No, no vaig votar,
com decidí i expliquí ja fa uns mesos. Confesse que dubtí i no ho viu del tot clar fins el darrer moment. Per això mateix, vaig decidir marxar de ciutat per desconnectar del tema tant com poguera: a l'hora que obrien les urnes, jo ja voltava ben lluny de Barcelona. Compartisc les raons d'aquells que hi anaren. La major part d'elles són també les meues raons. També compartisc raons, moltes també, amb els que votaren sí-sí, i també amb els que votaren que no. Però de què serví, tot plegat? Per fer créixer l'ego d'aquests polítics que ens (mal)governen i que ens prometen un país d'ensomni quan dia a dia no deixen de destrossar-lo i vendre-se'l al millor postor? Ho sé: mentre ací s'emborratxàveu de democràcia, jo ho feia de cabòries pessimistes, escèptiques i un tant cíniques. Potser em calga volar més alt per veure el món de color de rosa. No ho sé.
De borratxeres, però, n'agafí unes quantes més. La més forta, la borratxera de tardor, que envaïa uns paisatges que no deixen d'esbalair-me amb el seus encants. I de Bach, que va sonar durant les hores de cotxe. I de tristesa i de recança. I de soledat: m'agrada tant fruir-ne de tant en tant!
Tardor: allò que morirà aviat, exhibeix una bellesa inusual. O esdevé quelcom bell justament per inusual. Colors calents que contrasten amb la gelor que va envaint l'ambient i que anuncia l'hivern... Vaig pensar que justament si aquest esclat d'eufòria democràtica no ens està anunciant justament un hivern cru, com tants que n'han vingut al llarg de la història... Alguns senyals em fan pensar-ho. Com tants d'altres que em fan mantenir un xicotet bri d'esperança.
TARDOR AL ROSSELLÓ, LA FENOLLEDA I EL BOSC DE LA BOIXAVILA
 |
| Un coixí de ceps groguencs sembla sostenir Baixàs |
 |
| Castell de Perapertusa |
 |
| Castell de Queribús senyorejant la vinya de l'Aude |
 |
| Vinyes vora Cucunhan: semblen pinzellades gorgues sobre un fons verd i marró |
 |
| Vall del riu Maurí |
|
|
| Heura a un mur de Sant Pau de Fenolhet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada