Darrer dia de l'hivern

Ahir, darrer dia de l'hivern, fou un dia de desert: de solitud absoluta vagant per l'Albera, de Requesens al Puig Neulós, de Puig Neulós a Requesens. Gairebé vuit hores caminant, concentrat en els passos, en la respiració, en el ritme de caminada, en el cansament que anava apareixent. Vuit hores per observar, per pensar i per sentir. De tant en tant, calen.

El darrer dia de l'hivern fou també un dia de descobriments: l'Albera. Malgrat l'aspecte poc atractiu que té vista des de les planes que la rodegen -Rosselló, l'Empordà-, és  una serralada on la natura ofereix un escenari idíl·lic de prats, fagedes, pinedes, avetoses, rouredes, boscos de castanyers i d'alzines sureres, tot rodejat d'aquestes dues planes que tant em fascinen i enfrontant amb el mar. Redescobrir el batec del bosc que comença a despertar de la letargia de l'hivern: la xiuladissa dels ocells que retornen a les branques, encara pelades en la majoria dels arbres; la fressa dels arbres encara amb fulla; el tust dels troncs i les branques encara nus dels faigs somoguts pel vent; el zum-zum dels insectes; els colps de vent; el sorollet de l'aigua de les fonts i de les torrenteres que baixen des dels cims amb l'aigua del desgel; el soroll de les fulles seques trencant-se sota les potes d'alguna animaló que fuig...

El darrer dia de l'hivern fou, sens dubte, un dia regit pels fenòmens de la natura. L'eclipsi, que convertí per un bon grapat de minuts el sol en unes banyes que van inundar els paratges que caminava amb una llum estranya. I també de la llevantada. Tinguí l'oportunitat de veure des de la carena de l'Albera com la llevantada s'alçava: el vent de gregal i, poc després, de llevant, humidíssims, topaven amb les muntanyes de l'Albera i del Canigó, tot fent que es crearen ràpidament, en ascendir, nuvolades que cobrien les planes que tenia als peus. Fascinant i pertorbador: la ventada, el fred, els núvols que amenaçaven amb pluja imminent, em produïen certa intranquil·litat, potser deguda a la solitud o a un sentiment d'indefensió davant de la força de la natura.

El darrer dia de l'hivern m'oferí l'oportunitat de sorprendre'm i de quedar-me bocabadat davant d'una obra artística. Davant de mi, totes les meravelles que guarda el museu-castell de Peralada. Poguí gaudir d'una visita guiada personalitzada -era l'única ànima que s'havia apropat al castell en aquella darrera hora de visita-. Aquesta comença a la magnífica biblioteca que allotja l'antic monestir dels carmelites convertit en residència noble: un autèntic paradís per a qualsevol bibliòfil. Continua al museu del vi, instal·lat a l'antic celler dels monjos. El recorregut que passa també per les col·leccions de vidre i de ceràmica dels propietaris, i acaba al claustre gòtic i a l'església, on u es troba amb la sorpresa de poder admirar, entre d'altres peces, capitells de marbre procedents de la portada i de l'antic claustre de Sant Pere de Rodes, esculpits pel mestre de Cabestany.

Així doncs, el darrer dia de l'hivern m'ha fet adonar-me'n que no tot és tan negre com de vegades m'obstine a veure-ho. Només cal mirar una mica més enllà de nosaltres per trobar llum amb què alegar-nos l'existència: la natura, els altres, l'art, els reptes... Acabar amb un dia així fa que puga dir que l'hivern ha estat magnífic. Fins fa pocs dies hauria dit que aquest havia estat el pitjor hivern de ma existència, però ara, en mirar enrere, puc recordar les sensacions de dies com aquest: la perspectiva canvia radicalment.

Per cert, aquest recorregut serà un espectacle amb la primavera avançada i, especialment, durant la tardor. Crec que el Puig Neulós em veurà aparèixer de tant en tant a les seues faldes.

ARRIBANT

Cantallops, des de la pista forestal que puja a Requesens

L'ECLIPSI A TRAVÉS D'UNA RADIOGRAFIA

VOLTANTS DE REQUESENS

Antic forn de rajoles.

Caseta del canal de l'antiga central hidràulica de Requesens

Antiga serradora

El poble està gairebé abandonat.

Plaça de l'església

Pista que duu al poble, poc abans d'arribar-hi

El castell de Requesens des del poble

EL BOSC

Alzinar

Rierols entre roures, castanyers i faigs

Fageda, vent, tust

Roureda

La neu encara amagava sota els colors de la tardor

Font de la Verneda

Quina força haurà arrencat aquest arbre poderós?

Aquesta vista a la tardor deu ser un espectacle!

Primavera que guaita

ELS PRATS

Em feien por! Havia de passar ben a la vora per continuar el meu camí!

LA MUNTANYA

El Canigó envoltat per la humitat de la llevantada

El Puig Neulós a tocar

Llevantada

Primer cim del dia: El Roc dels Tres Termes

Arribant al cim

Boscos de Requesens. Distingireu el castell al turó del mig de la foto.

Cúpula del pou de neu de Puig Neulós

Entrada al túnel d'extracció de gel

Túnel

Cúpula amb les tres obertures del pou

Roc dels Tres Termes des del Puig Neulós

Tocant el cim

L'Empordà als peus.

Punt geodèsic i monument al poeta Manel Costa.

La Plana del Rosselló: els pobles del nord de l'Albera.
Sant Genís de Fontanes i Sureda

El Voló

Plana Empordanesa. Al fons es distingia Figueres
 i s'endevinava el golf de Roses a l'est, enterbolit per la llevantada.

Imatges de l'espectacular llevantada: els núvols
es formaven en qüestió de segons!

Rosselló

LA CARENA: FRONTERA ENTRE CATALUNYA I CATALUNYA... 

O ENTRE ESPANYA I FRANÇA.

El tractat de Schengen no s'aplica a les vaques

EL CASTELL DE REQUESENS

El castell des del camí a Puig Neulós

Detall de la porta d'entrada principal 

Requesens des del castell

MUSEU-CASTELL DE PERALADA

Portada de l'antiga església conventual. El convent,
construït arran del castell, tornà en mans dels comtes
de Peralada després de la desamortització

Claustre gòtic

Biblioteca: magnífica!

Cantoral originari de la Seu d'Urgell, s. XVI o XVII

En la vitrina que hi ha en primer terme es guarden exemplars de les
primeres edicions del Quixot en diferents llengües. Quin tresor!

Possiblement, la peça més valuosa de la col·lecció
d'art xinès. Al darrere, un quadre de Ramon Casas.

Museu del vi als antics cellers conventuals

Ambientació de la caseta de fira on els propietaris del castell
promocionaven el seu vi, que encara hui es produïx

Amb aquest porró curiós, els pares donaven vi a voluntat
als nens durant les menjades.

Bóta de roure amb fleixos de fusta d'olivera, flexible.
Són un dels pocs que existeixen al món amb aquestes característiques.

Col·lecció de ceràmica: plats d'engany de l'Alcora. S. XVIII

Ceràmica de procedències variades.

Objectes més antics fets amb pasta de vidre (Imperi Egipci)

Copes gravades de cristall de Bohèmia. Autèntiques proeses!

Cap format per fal·lus, inspirat en una pintura d'Arcimboldo.

Ambientador de vidre, s. XVI

Col·lecció de sepulcres, capitells i altres elements
arquitectònics al claustre, procedents de diferents
edificis monàstics empordanesos.

Capitell de la portada de Sant Pere de Rodes

Capitell de la Sant Pere de Rodes, de l'escola del Mestre de Cabestany

Al darrere, un tapís sobre un cartró de Rubens.
La imatge, de l'escola d'Olot. Orfebreria barroca cordovesa.

L'enteixinat de l'església és original, del s. XIV. L'absis és neogòtic.

Campanar gòtic de l'església de Sant Martí de Peralada

Els carrers de Peralada guarden racons d'especial bellesa.
Peralada també posseïa un call jueu.