Destruccions

Si aquests detalls pertangueren a una casa dissenyada per Domènech i Montaner, el fet que hom volgués enderrocar-la en pro de l'especulació urbanística ens semblaria, sens dubte, un escàndol. Però aquesta casa té la desgràcia que va ser bastida per gent més aviat humil, que no per això estava exempta de gust i de ganes d'embellir la seua quotidianitat. És una casa del l'antic barri de pescadors de València, el Cabanyal-Canyamelar. No exageraríem dient que és un dels barris mariners més bonics de la Mediterrània. Però pel que sembla, això només ens interessa a uns pocs.

Ja és ben sabut el pla urbanístic que l'Ajuntament de València vol dur endavant en aquest barri: fer-lo desaparèixer fent-hi passar una avinguda, Blasco Ibàñez, fins a la platja. Volen "obrir València al mar", ens diuen. Però València ja està oberta a la mar: té el Cabanyal que hi mira! És clar, no volen obrir València al mar: volen omplir-se les butxaques especulant a costa del llegat dels nostres avantpassats i d'una de les joietes més boniques del modernisme eclèctic popular i... valencià (potser siga aquest el problema?).

Passejar pel Cabanyal, ara per ara, suposa -almenys així ho veig jo- un espectacle trist per uns carrers degradats i poc cuidats. Al costat de cases de singular bellesa, hom a permès aixecar finques totalment mancades de gust que trenquen l'harmonia del barri. En les zones afectades pel pla urbanístic, apareixen ací i allà forats que fan evidents els enderrocs que ja s'han anat produint. Tot i això, els detalls ens deixen enlluernats: els rajols, els remats de les cases, les reixes, les finestres, les balconades, els taulells ceràmics... Malgrat la deixadesa, hom entreveu la grandesa del Cabanyal, grandesa feta a partir dels xicotets detalls i de la gràcia de les coses ben fetes. I tan bonic que tornaria a ser tot plegat amb una mica de voluntat política!

Aquests dies ens hem escandalitzat per la destrucció dels jaciments arqueològics iraquians pels fanàtics de l'Estat Islàmic. És terrible: no destrueixen uns jaciments, unes ruïnes, unes obres d'art... Pretenen esborrar una Història que és la nostra, el testimoni d'unes persones que ens han precedit i que ens han portat a ser com som. El tema m'ha afectat bastant, perquè -supose- estic especialment sensible.

Ara bé: no està passant el mateix al Cabanyal? Hi ha altres fonamentalistes que volen passar les excavadores per damunt del barri, i fer-lo així víctima d'una religió -la dels diners-. Aquests fonamentalistes fan del guany fàcil, la ignorància i el desinterès per les coses les seues virtuts cardinals. I així ens va.

Hui llegia que fins i tot Europa deixa el Cabanyal sol davant del llop. Almenys ens ha d'omplir de goig la lluita que han mantingut un grup de veïns i ciutadans de la ciutat de València per salvaguardar el barri: la plataforma de Salvem el Cabanyal. A ells molts ànims i suport en la lluita! De moment, han aconseguit aturar el pla, i hi ha esperança que el Constitucional el tombe per sempre més!

Us deixe amb alguns - molts!- detalls que vaig captar amb la càmera ací i allà el dia que hi passegí. Passegeu vosaltres també pel Cabanyal, i de passada, deixeu-vos caure pel Grau. El passeig per aquests barris és tota una delícia. No podem estimar allò que no coneixem.

Església del Roser

Antiga llotja de pescadors, convertida en vivendes

Final del carrer Pescadors, vora la platja

Degradació i deixadesa

Se m'ocorren deu maneres de fer passar els cables sense carregar-se
la gràcia de la façana

Paga la pena parar a fer un mos... L'interior és tot un espectacle modernista.

Què bonic arriba a ser només un rajol!

Gaudí hagués gaudit al Cabanyal :D

Platges de les Arenes i la Malva-Rosa

Edifici "Veles e Vents", bastit amb motiu de l'America's Cup

Port

Edifici del Rellotge del Port de València

Església del Grau: campanar i portada principal

Drassanes Reials de València

Detalls de les Drassanes