Traïció com a sensació

L'altre dia a l'escola em trobí a l'A. amb un xiquet de tres anys de la mà. Se l'enduia a l'aula d'educació especial: trastorn de la parla. Pel que sembla, el nen emet sons incomprensibles, com és "incomprensible" el fet que de tant en tant diga algunes paraules en anglès (a casa es parla un castellà de unes 2000 paraules com a màxim). "Influència de la seua amiga, la tablet", afirmava amb ironia l'A. Sí: un xiquet entregat a la tablet com un anyell posat a l'altar del sacrifici per ser degollat. A qui jutgem? Abans, de prendre cap decisió, pensem una miqueta.

Quan ens explicaven Història, recorde que ens parlaven del canvi radical de mentalitat que es va produir al final de l'Edat Mitjana, que es resumia així: la societat teocèntrica evolucionà cap a la societat antropocèntrica. L'home -la persona- com a centre de tot: de l'art, de la literatura, de l'escultura... Cinc segles més tard, ningú s'atreveix a afirmar que l'ésser humà no és el centre de la societat, és a dir, que la societat no gira al voltant de la persona i els valors que poden exalçar-la. Llibertat, igualtat, benestar, felicitat... són paraules que ens omplin encara la boca i que demostren que, en part, la nostra mentalitat encara manté certs valors com a suposadament centrals. Però dic suposadament perquè en realitat no és així. L'ésser humà ja fa temps que no compta gaire en el funcionament del món que vivim. 

Però anem per parts. Encara ens grinyola molt la idea que el benefici ha de ser l'objectiu de l'economia, d'allò que en diem "negoci". Sabem que una economia basada exclusivament en el benefici, necessàriament passa per damunt dels valors que diem compartir i que ens dignifiquen com a éssers humans. No obstant, el sistema econòmic imperant està provocant la destrucció accelerada del nostre planeta. Produeix milions de morts, de persones treballant en règim d'esclavitud, desigualtat, desenes de guerres, d'exilis... però no deixem mai d'alimentar-lo i de formar-ne part. És, tot plegat, una gran contradicció, però en part comprensible: tot això ho trobàvem fins fa ben poc lluny de casa i fèiem com a que no existia. 

Però l'economia, el mercat, les xifres macroeconòmiques ens han alarmat quan han començat a mostrar símptomes que el sistema inhumà s'ensorrava -suposadament-. Lluny d'aprofitar l'ocasió per canviar-lo de dalt a baix, ens hem espantat i hem anat capcots a l'altar del sacrifici. Ens hem deixat robar els diners del nostre sou, hem permès que l'Estat pague amb diners públics el deute privat de la gran banca, hem callat davant de tot allò que ha suposat (retallades, deute, enfonsament de la capacitat de consum...). Així, hem permès que es generés patiment, pobresa, injustícia... davant de la paor i la inquietud que ens creava un ensorrament del sistema: el sistema ens demanava sacrificis, i hi hem sacrificat la nostra humanitat. El sistema s'ha salvat, però ha aflorat una evidència: l'ésser humà no és el centre de totes les coses. El seu lloc és ocupat ara per l'economia especulativa: el guany fàcil, el benefici caiga qui caiga, l'engany i l'estafa. Tenir en lloc de ser. Estabilitat en lloc de justícia. Por en lloc de valentia. Veiem en el producte una sublimació del desitjable: no som ja res, però se'ns obri la possibilitat de posseir molt i a molt bon preu (ens hem venut barats).

Tornem al pobre xiquet que passejava per l'escola agafat de la mà del seu mestre. La família havia desistit i l'entretenia a tothora amb la tablet. Fins a l'extrem que el comportament i desenvolupament cognitiu i lingüístic de l'infant se n'han començat a ressentir. Ara bé, què ha fet malament la família? Haurem de mirar-ho des de dos punts de vista. Des d'uns valors que fins ara crèiem compartir, ha desistit de la seua funció educadora. Però ara bé, què ha fet en realitat des de la lògica del Mercat? Li ha comprat al fill una tablet. Ha confiat plenament en el Mercat que ens promet que la tecnologia forma part del progrés, i que suposa un gran avenç. En un sistema que ens ven que la solució als nostres problemes, que el camí cap a la felicitat i el benestar es troba en els productes que ens van posant al davant per tal que els comprem. Segurament la pobra mare del xiquet que ara té dificultats per parlar va comprar-li la tablet pensant que això l'ajudaria a ser millor, a avançar, a ser feliç  indubtablement -perquè res li ha fet pensar el contrari-.Així, podem afirmar que en realitat la família del xiquet ha estat coherent amb la lògica de la societat. Li haurem de tirar la culpa, o bé ens haurem d'adonar que realment és tota la societat la que està malalta? 

Des de l'escola mirem les famílies, i des de les famílies es mira l'escola: sovint es fa culpable l'escola "tradicional" de l'anomenat "fracàs escolar". I així, exigim escoles "innovadores", amb un projecte que siga un bon producte d'acord amb els temps que corren -que ens prometa la felicitat, que ens parle de llibertat, d'autonomia de progrés, de novetat i d'innovació-. Si resulta que les escoles "innovadores" fins a la teulada tenen un nivell semblant de fracàs, no ens estaran dient les xifres que no hem de mirar tampoc l'escola, sinó a tota la societat en el seu conjunt com a una societat fracassada?

Jo n'estic convençut. Com també estic cada vegada més convençut que gran part del que faig induït pel que s'espera que faça i les necessitats que m'han creat traeix els valors que crec propis.