Escoltí parlar del Gran Diàleg per primer cop a Luri. Fou, si no recorde malament, a la conferència inaugural d'unes jornades sobre educació d'adults a Lleida. El Diàleg entre els grans pensadors d'Occident, de Plató i Aristòtil amb Tomàs d'Aquino i Augstí d'Hipona, d'aquests amb Luter, els Il·lustrats... Diàleg entre diferents punts de vista i cosmovisions derivades d'una determinada realitat: del món de l'Antiguitat amb el Renaixement, d'aquest amb el Barroc, del Romanticisme amb el Segle de les Llums... I també entre les grans obres literàries, els grans corrents artístics, les diferents escales de valors i moviments polítics... No cal estendre's més: el Diàleg encara continua malgrat el risc que hui corre d'apagar-se. Risc que té a veure, entre d'altres coses, amb les tertulietes.
Aquest cap de setmana he caigut en què junt amb aquest gran diàleg també existeixen, en efecte, tertúlies de cafè. Bé, més aviat en diria tertulietes, perquè en una tertúlia la lògica porta a què existisquen diferents parers enfrontats que hagen de recórrer a les veus del Gran Diàleg per justificar els seus punts de vista. En una tertulieta, per contra, no hi ha cap parer enfrontat: una veu confirma l'altra, que es queda ben pagada i, al seu torn, li torna el favor. Igual té si s'hi parla de l'oratge, del millor moment del dia per fer punt de ganxo, de pedagogia o de política.
Posem per cas que ens comencem a interessar pel TEMA A. Si ens interessa el tema, podem en primer lloc recórrer a aquesta gran tradició d'Occident, escoltar la part del Dialeg que parla de A i continuar-lo tot contrastant-lo amb l'ara i aquí (un procés complex de lectura, apropiació, discussió i discerniment). Però també podem optar per parlar del TEMA A com si fórem nosaltres els qui descobrirem el món. Llavors m'ajunte amb els meus companyerets en una tertulieta (COMPANYERET 1, COMPANYERET 2, COMPANYERETA 3, etc.) i afirmem tots junts la TESI 1, la TESI 2 i la TESI 3, que evidentment són veritats incontestables perquè no hi ha res ni ningú que les conteste.
De sobte, la tertulieta s'acaba i els companyerets tornen al món real. I un CIUTADÀ COMÚ 1 li diu al COMPANYERET 1 que eixa TESI 1 no té trellat. Llavors, per fer veure com d'equivocat està el CIUTADÀ COMÚ 1 li citem com a criteri d'autoritat l'afirmació que en la tertulieta feu la COMPANYERETA 3: -No veu, senyor CIUTADÀ COMÚ 1, com està d'equivocat? Tinga en compte el que diuen els meus COMPANYERETS i n'aprendrà molt, del món-. Ais, el món! Un món on la VEU 1, la VEU 2 i la VEU 3 del Gran Diàleg ja han provat allò derivat de la TESI 1, l'ha criticada i li ha pegat la volta!
I així anem, sords i cecs davant de la realitat. Vessant estultícia fins a límits insospitats, comportant-nos com uns nans que es neguen a pujar al llom dels gegants per veure més enllà de l'horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada