aNDRòMiNa: La més bonica...?

13 de juny del 2016

La més bonica...?

A la foto, l'excursionista que ens avança contempla els Castellets, via que vam decidir de fer diumenge fins a les Agudes del Montseny. Des d'allà, vam seguir la carena fins al Turó de l'Home abans de tornar: són només 6 metres d'altitud de diferència el que el converteixen en la cúspide de la serralada. La boira ens amenaçà durant tot el matí, però ens va concedir una treva i vam fer cim amb bona visibilitat malgrat que, això sí, el mar va romandre amagat durant tota l'excursió. L'ascensió pareix dificultosa des de baix, però el ben cert és que les pedres van mostrant passos fàcils: un pas duu a un altre, i finalment, el cim.

Eclipsades les vistes; però al Montseny, en primavera, bé que no li calen: són tants els miracles de les flors de mil formes i colors que esguiten la serra! En un primer moment, una flor morada de cinc pètals irregulars em va deixar embadalit. Al llarg de l'excursió va deixar de sorprendre'm, de tantes com n'hi havia. Així, em deixava sorprendre per altres flors no tan fàcils de trobar, però... més belles?

Crec que en la nostra percepció de la bellesa hi ha quelcom relacionat amb la raresa: trobem més bell i desitjable allò que escasseja. Així, cansat de veure les flors morades, la mà anava a la càmera en trobar una campaneta o una margarida que encara no se m'havia creuat pel camí.

I així, crec que ens passa a la vida: deixem de percebre la bellesa de les coses que ens rodegen per quotidianes i habituals. Tornar a aprendre a sorprendre's per elles és una de les assignatures que crec que tenim pendents.