Dieu-me pesat... Però què pot fer un enamorat si no és parlar de la seua enamorada? Valéncia, ai!
Des de xicotet passejant-hi. Una de les visions que més m'agradaven -i continuen captivant-me- és la de la torre de Santa Caterina presidint el carrer la Pau, aliena al moviment de persones, cotxes i autobusos. Quan era xicotet, amb aquell rellotge parat i negra com un cruany; ara, neta i restaurada i amb l'Eloi de nou penjada al cos de campanes. ¿Sabeu que inicialment també estava previst enderrocar aquest tresoret barroc per perllongar el carrer la Pau fins al Mercat i més enllà...?
Doncs vés per on que aquest Nadal entre a l'església i veig que la torre és visitable. Es veu que ho és des de fa ja un grapat d'anys. Fantàstica l'escala helicoïdal i fantàstic el poder gaudir d'unes vistes sobre la ciutat encara desconegudes.
Uns carrers més enllà, el fossar medieval de Sant Joan de l'Hospital. La capella on segons la tradició resava Jaume I durant les estades a Valéncia i els arcosolis gòtics havien quedat mig amagats per edificacions posteriors, entre la façana sud de l'església i el palau dels Català de Valeriola, que recentment ha adquirit l'esposa del Sr. Roig, propietari de Mercadona. És visitable des de fa uns mesos i, junt amb l'església dels hospitalers, esdevé un dels conjunts medievals més interessants de ciutat. La construcció va quedar tan malmesa durant la Guerra Civil que l'arquebisbat va decidir assolar-la també. Elías Tormo, però, va aconseguir parar la demolició i que el conjunt es declarara monument històric-artístic nacional el mateix 1943. I no podem negar el gust i l'interès que l'Opus Dei ha tingut en la restauració del monument: entrar a Sant Joan és retrocedir gairebé huit-cents anys en la història de la ciutat. En efecte, és la primera església acabada després de la presa de Valéncia per Jaume I, com demostren els seus elements encara romànics. Entre ells, uns frescos interessantíssims. Per cert, sabíeu que allà hi ha enterrada l'emperadriu bizantina na Constança de Hohenstaufen, descendent dels antics reis de Sicília abans de ser derrocats pels francesos?
I d'ací cap allà, deixar que els passos et duguen de l'estació al Carme, del Carme al Mercat, del Mercat a la plaça de Sant Vicent, del carrer del Mar al riu, del riu al Patriarca i d'allà de nou al Carme... Passejar i passejar i no deixar d'enlluernar-se! I de casualitat, trobar-se obert al públic el pati gòtic del Palau de la Generalitat...
No és la més bonica, ni la més interessant, ni el melic del món ni res d'això. És la meua ciutat, des d'on vaig aprendre a viure i des d'on vaig començar a mirar el món! No deixe de considerar-la, però, un lloc molt privilegiat, malgrat els seus defectes.
PUJADA AL CAMPANAR DE SANTA CATERINA
FOSSAR I ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL
EL PALAU DE LA GENERALITAT
D'ACÍ CAP ALLÀ, D'ALLÀ CAP ACÍ
