aNDRòMiNa: Nit de Nadal que comença

6 de gener del 2017

Nit de Nadal que comença

Aquest Nadal he fet cap a València amb el propòsit de redescobrir-la, de passejar-la, de deixar-me dur pels seus ritmes, tot intentant ajudar-me en decisions futures. Així doncs, després d'haver passat tot un dia recorrent carrers i places, redescobrint algunes joies de la ciutat i fent meus de nou alguns dels seus racons, em disposava a desfer els passos cap a l'estació quan vaig caure en què el Micalet anunciava la solemnitat de Nadal. No poguí evitar pujar-hi!

En arribar al cos de campanes els campaners executaven les darreres parts del cor bisbal de dues parades: la campana grossa (Maria) entrelligava les seues cadències al repic d'altres campanes i tiples. Observí durant uns minuts l'execució del toc, fins que per fi ascendí els últims escalons fins a la terrassa: espectacle!

El sol banyava amb llum daurada la ciutat: capvespre de la nit de Nadal. El sendemà, el sol es pondria ja havent augmentat l'azimut de la seua posició a ponent: dies esperats que, per fi, allarguen. El dia era tan clar i net que des de la torre es divisava l'Albufera emmirallant la llum crepuscular, el Montdúver, el Cavall Bernat, el Caroig i la Mola de Cortes, el Gorgo i els Rebalsadors. Més a prop, com sempre, m'entretenia distingint la resta de cloquers i cúpules del Cap i Casal: a la màgia de les cadències del Micalet s'unien les d'algunes altres esglésies properes on començaria aviat la vigília nadalenca. L'espectacle em va recordar aquella ciutat viscuda per Victor Hugo, que parlava d'una ciutat de més de tres-cents campanars envaïda per un caos sonor que li resultava estrany i sorprenent. València no és ja aquella, però els bronzes del Micalet i dels seus campanars principals encara en són testimonis, d'aquell passat.

En baixar de la torre començava el vol. Un campaner em va oferir passar al cos de campanes i vaig presenciar-lo durant una bona estona. Es feia ja tard i, ara ja sí, aní cap a l'estació content d'haver tingut un inici de Nadal tan bonic. Es nota molt que València em té enamorat?!