Ianua: la porta d'entrada. Ianuarius: gener, mes de la porta, començament del cicle solar al solstici d'hivern. Era, en l'antiga roma, el temps dedicat al culte a Ianus, déu senyor de triple temps. Un dels seus rostres, jove, escruta el principi dels temps, mentre que el segon, ancià, n'escruta la fi. Tant el principi com la fi es defineixen com el "no-ésser": l'u ja ha deixat de ser, l'altre encara no ha arribat. Ianus els escruta tos dos i amb ells basteix el seu tercer rostre invisible: el del present, invisible perquè en realitat és inassolible, però al mateix temps ho conté tot, perquè des del present és que percebem la realitat, el "tot".
El cristianisme va assimilar la festa de Ianus amb el culte a Sant Joan (Ianus, Ioannes: curiosa similitud de noms!), que també té doble rostre: el Baptista, simbolitzant el principi de la vida espiritual i transcendent; l'Evangelista, que escriu la "Revelació" o Apocalipsi sobre la fi dels temps. L'un el celebrem al voltant del solstici d'hivern i l'altre al voltant del d'estiu, coincidint amb els antics rituals relacionats amb Ianus. No és d'estranyar, doncs, que pels volts del Nadal s'haja conservat el cant de la Sibil·la, que anuncia, en aquesta celebració solar, la fi dels temps, i ens recorda que qui naix, Crist, està fora del temps i en serà jutge. Així parla la Sibil·la Valenciana:
Al jorn del judici veuràs qui ha fet servici
D'una Verge naixera Deu y hom qui jutjara
de cascu lo be y lo mal al jorn del jui final.
Mostrar san quince senyals per lo mon molt generals,
los morts ressucitarán, de hon tots tremolarán.
Dalt dels cels davallará Jesuchrist, y es mostrará
en lo vall de Josaphat hon será tot hom jutjat.
Portará cascu escrit en lo front àl seu despit
les obres que haurá fet, don haurá cascu son dret.
Als bons dará goig etern, è als mals lo foch dinfern,
à hon sempre penarán puix à Deu offes hauràn.
Font: Capella de Ministrers
El Cant de la Sibil·la es va incorporar a la litúrgia nadalenca: el text té l'origen en una traducció al provençal del Judicii Signum, un text que en principi s'interpretava en llatí i que enumera totes les calamitats i desastres que havien de precedir el judici final. De la Provença es va estendre a Catalunya i la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i d'allà finalment a Castella. El seu cant es va revestir d'uns rituals extralitúrgics que recollien elements de la tradició pagana que a Mallorca i l'Alguer han arribat als nostres dies pràcticament de forma ininterrompuda, superant la prohibició -o la manca de reconeixement segons algunes fonts- que aquest conjunt de rituals van patir des del concili de Trento. En aquest sentit, el Cant de la Sibil·la i el Misteri d'Elx són els únics elements extralitúrgics medievals que han perviscut de manera ininterrompuda fins als nostres dies.
D'aquests cants sibil·lins que han perviscut a les ciutats esmentades ha rebrotat de nou el ritual arreu dels territoris de parla catalana: hui la Sibil·la es pot escoltar a moltes esglésies de Barcelona, també a la Seu d'Urgell, Tarragona, Sueca, Algemesí, Girona, Vic, fins i tot a Montpeller. Ara bé, una de les representacions més cuidades que hi ha al País Valencià és la Sibil·la d'Ontinyent, recuperada ja fa més de quinze anys. En aquesta representació s'inclou la dansa medieval de la mort, i hi participen nombrosos grups de músics i balladors d'arreu del país. És el que he tingut l'oportunitat de presenciar durant aquest Nadal: el recomane, no defrauda!
La paradoxa està que aquesta recuperació d'un cant que ens parla del judici i de la fi es produeix en uns temps en què ningú vol ser jutjat ni vol sentir parlar de la fi ni de la mort. Vivim com si el nostre present s'anara a perpetuar eternament, ens aterra la senectut, ens fa pànic pensar en la mort i actuem com si no existira. Hem de pensar que només són motius folkloristes els que hi ha darrere de la recuperació? O tal volta hi ha encara un subconscient col·lectiu que s'interroga sobre la mort i el significat del temps? Qui ho sap?
El ben cert és que la Sibil·la torna a fer el seu anunci arreu del territori en una època propicia per parar-nos a reflexionar sobre allò que amaguen les seues paraules.
ONTINYENT
 |
| Vista del barri antic |
 |
| Volta i campanar de l'església de l'Assumpció |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada