No és casualitat que un dia decidí d'afegir la imatge del Sant Bru de Ribalta al blog. Dieu-me friqui, però crec que el pensament del fundador de l'ordre cartoixà és un contrapès necessari a la realitat que ens envolta, on tot, absolutament tot, és envaït pel soroll: des dels carrers i els patis de llums als debats que omplin la vida pública. I en un món com l'educatiu, el soroll hi és més present encara en forma d'irracionalitat, màrqueting i postureig.
Davant d'aquesta realitat, doncs, buscar el silenci esdevé necessari si hom no vol acabar boig o, senzillament, no vol acabar sent arrossegat per la imbecil·litat imperant. Hi ha molts tipus de silencis i moltes maneres de buscar-lo. No cal fer la vida d'un cartoixà per trobar aquests moments, però al mateix temps buscar-los ha de ser una decisió conscient davant d'una necessitat que cal saber veure. Els silencis, el saber estar amb u mateix, la solitud -malgrat que també hi ha silencis comunitaris- i la contemplació han pertangut sempre a l'esfera íntima de la persona, als moments en què hom tanca la porta al món i l'obri al seu interior.
Però no us preocupeu si no heu sabut trobar el silenci: l'empresa Dadá Barcelona us proporcionarà aquests moments indispensables. Només heu de comprar el seu producte. que pel que es veu, no és massa barat. Això sí, paga la pena! Mireu, si no, què han fet a una escola del Poblenou -justament on la propietària de l'empresa porta la prole-: han paralitzat l'activitat -o inactivitat, segons es mire- escolar durant una setmana i han fet silencis... a un mòdic preu de 24.000 €. Sí, sis milions de les antigues pessetes de diners en part recaptats en part a través d'un Verkami, però segurament en la seua major part públics o de les aportacions que les famílies fan a l'escola. Endevineu qui n'haurà omplit el sarró? Per tal que pugueu capir la magnitud de l'escàndol, només vos diré que allò que s'han gastat en al setmaneta del silenci gairebé triplica la dotació que el Departament fa anualment als centres per a despeses de funcionament.
Ja no sé què m'escandalitza més, si el postureig, la malversació de diners públics, el tràfic d'influències, el fet de supeditar l'activitat de tot un centre educatiu als interessos econòmics de l'empresa d'una mare espavilada o el fet que tot, absolutament tot, esdevinga un producte que es puga vendre, banalitzat pel màrqueting i els discursos fàcils. Fins i tot el silenci es banalitza, es fa barat i mediocre, tot posant-lo al servei d'una certa imatge comercial que un centre educatiu d'aquests que s'autoproclamen "avançats" vol bastir-se de cara a la galeria amb l'objectiu de garantir que siguen famílies benestants les qui hi sol·licitaran la matrícula. O és que volen fer-nos creure que durant aquella setmana van assolir un nivell espiritual superior que els va fer levitar pels corredors de l'escola? Va'hme, va!
Desconec les reaccions de la resta de famílies a uns fets que veig escandalosos i vergonyosos. Desconec si algun mestre del claustre va tenir ganes de tirar-se per la finestra o si la representant de l'ajuntament al Consell Escolar del centre va qüestionar la iniciativa. Però el que sí que sé és que veig escandalós i immoral el que està passant al davant dels nostres ulls i que tinc -tenim- l'obligació de no callar, de trencar el meu -el nostre- silenci i denunciar la injustícia i la falta de sentit comú. Saben aprofitar que callem per jugar a un joc que ens durà a territoris als quals mai voldríem arribar. Per això no callaré: el silenci no pot servir per emmordassar-nos.
Aprofite la meua indignació per regalar-vos aquestes imatges de la Cartoixa de Montalegre. Un autèntic temple del silenci a un tir de pedra de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada