Durant l'Open House vaig fer via cap a dues icones de la ciutat que tenia pendents de visitar: la torre de les Aigües del Besòs, al Poblenou, i les torres venecianes de plaça Espanya. Des d'aquests edificis es contemplen unes vistes espectaculars de ciutat, especialment des del primer.
La torre de les Aigües és testimoni d'un munt d'històries i d'Història. Fou construïda quan Sant Martí encara era un poble independent amb l'objectiu d'abastir d'aigua a una ciutat superpoblada i en vies de créixer muralles enllà. En un principi hi havia com objectiu abastir el barri de la Ribera, però més tard es va veure la possibilitat d'abastir d'aigua la major part de l'Eixample. La construcció, feta tota ella de maó vist amb estructures que empren la volta catalana, resta inacabada, ja que l'empresa de les Aigües del Besòs, fundada per Pere Falquès, va fer fallida. La raó de la fallida té a veure amb una metal·lúrgia veïna, Can Girona, el propietari de la qual estava interessat en comprar la torre per a ús de la seua fàbrica: no va dubtar a emprar la calúmnia, la difamació i la mentida per aconseguir-ho. Així, a través de diferents notícies falses publicades als diaris amb més tirada de l'època, la gent va creure que l'aigua que proveïa Aigües del Besòs no només no era apta per consum humà, sinó que era molt perjudicial per la salut. Conten algunes veus que la mort de Falquès no va ser ni per malaltia ni per accident: l'empresari, arruïnat, es va acabar suïcidant. El propietari de Can Girona, finalment, va fer-se amb la torre i el negoci de Falquès.
Calamitats a banda, el ben cert és que la construcció és impressionant. Des dels peus de la torre es pot guaitar pel cilindre central, des del qual es pot veure el dipòsit. L'escala va enfilant-se seguint el mur de l'edifici fins a l'altura del dipòsit, lloc en què s'ha habilitat una escala de caragol interior per ascendir als pisos superiors. A la terrassa la vista treu l'esma: un Poblenou esguitat de fumerals d'antigues fàbriques, el mar, Ciutat Vella, Montjuïc... des d'una perspectiva poc habitual.
Per la seua banda, les torres venecianes oferixen un interior totalment buit: l'escala, construïda també amb volta catalana, va ascendint penjada dels murs exteriors. Millor no pujar-hi si es té vertigen! A dalt, cal enfilar-se a unes tarimes de fusta per contemplar les vistes. Les torres van ser pensades com una construcció efímera, de manera que la seua estructura ha hagut de reforçar-se per impedir que s'òbriguen com una magrana.
Barcelona!
Aquest videoclip de Blur ens mostra una torre abandonada en mig d'un barri encara de barraques. Un document ben curiós!
TORRE DE LES AIGÜES, ARA
 |
| Aquest aparell indicava el nivell del dipòsit |
 |
| Fins fa pocs anys, la gent encara trepitjava aquesta trapa a Portal de l'Àngel |
VISTES: ESPECTACULARITAT!
TORRES VENECIANES
1 comentari:
M'encanta, Edgar! L'any vinent, o m'apunto de voluntaria o m'apunto amb tú a veure amb les teus ulls!
Publica un comentari a l'entrada