Me cague'n la mare que els va parir a tots

A tots!

Començant pels responsables de la canallada d'ahir. Vaig opinar fa uns dies que l'assetjament judicial que el govern del PP feia als membres del govern no era pròpiament "repressió", sinó justament això: un assetjament judicial amb una determinada interpretació interessada de la llei en mà. Però el d'ahir... El d'ahir va ser una salvatjada. Inhumà, desproporcionat, violent, antidemocràtic. Una canallada. Perquè podem debatre durant hores si el referèndum era o no era legal, però com deia l'A., estar a una cua amb una papereta per dipositar-la a una urna no era il·legal ni dolent, donàrem el valor que donàrem posteriorment a eixe gest.

Però estic fart de tots els que ens han dut fins a ací. Fart d'un govern central que forma part de la casta més corrupta i corruptora que ha existit mai en aquest país. Un "gobierno" que es considera dipositari de la idea d'Espanya que només pot ser una, la seua. Que es tanca en banda, que no dialoga, que no sap fer política, que menysprea, que persegueix, que atempta contra els nostres drets. I que només es dedica a legislar per afavorir els seus amiguets, per retallar els nostres drets, per recentralitzar per la porta de darrere un estat que s'enfonsa en les seues contradiccions i indefinicions.

Però estic fart també dels qui, amb l'excusa d'allò que tenim allà, pràcticament idolatren els polítics d'un govern català que fan el mateix ací, però enlairant una bandera diferent. Un govern català que mentre ens parla d'independència i d'un país d'ensomni que no ens diu com aconseguirà, ens ha colat retallades de serveis públics, de drets laborals, ens ha dessagnat amb impostos, ha privatitzat i que no se l'ha sentit mai parlar del CETA o d'altres temes que suposen l'estocada final al que ens queda de l'estat de benestar. Un govern català que fa anys que no governa, que no parla d'altra cosa que del procés, mentre ens anem assabentant que ha continuat robant el 3% dels pressupostos d'obra pública com si res. Que ens diu que Espanya és corrupció quan ells també són corrupció. Que ens diu que Espanya són retallades, quan ells són també retallades. Que ens diu que votem "sí" però no ens explica a què. Continuarem en la UE? Tindrem serveis públics? Quin percentatge del deute pagarem? Què passarà amb el sistema de pensions? Ens diuen que això vindrà després, que confiem... Confiar en qui? En ells? No tenim dret a saber els conseqüències del que votem?

Estic fart també de la gent que no distingeix entre legitimitat i legalitat. El referèndum no pot ser altra cosa que il·legal perquè les lleis no el contemplen. Però podria haver-se revestit de legitimitat si almenys haguera respectat les majories suficients a l'hora de convocar-se. Perquè no pot passar que per modificar l'estatut, o triar el director de la televisió pública es necessiten les 2/3 parts del Parlament, i que per aprovar una llei de referèndum que anul·la de facto l'Estatut només calga el vot de la meitat més un dels diputats. Meitat més un que, recordem-ho, no reuneix el 50% dels votants. Estic fart d'uns polítics que no saben fer política, perquè ni tan sols han aconseguit sumar els diputats d'altres partits com Catalunya Sí que es Pot que són defensors d'un referèndum. Si tan segurs estaven del suport al referèndum, els partits que en són partidaris haurien d'haver sabut fer política, convocar-nos a unes eleccions on el tema central no hauria d'haver estat la independència -com les anteriors, que suposadament eren un plebiscit que es va perdre-, sinó el mitjà per arribar-hi. Si en aquestes eleccions que ningú s'ha atrevit a convocar s'haguera tret una majoria clara de 2/3 parts del Parlament, el referèndum hauria tingut legitimitat malgrat contradir l'Estatut i tot el marc legal de rang superior. Però ací tothom tenia pressa, cadascú que busque els seus perquès.

Estic cansat de la gent que confon Espanya amb el PP, de la gent que confon Catalunya amb CiU, de la gent que confon el dubte o la crítica amb l'enemic. Indignat que per mostrar els meus dubtes i el meu rebuig a moltes polítiques i posicions, se'm title de fatxa, botifler, espanyolista i no sé què més, quan m'he pogut equivocar, però com a ciutadà m'he cregut sempre i em crec amb el deure de buscar tres peus al gat, de ser crític amb el que em volen fer creure, de buscar, llegir, compartir opinions diferents de la meua. Perquè això em fa moltes vegades de canviar-la, però el que tinc clar és que els fets, la realitat, no la podem negar per molt que no combreguen amb la nostra opinió. Estic cansat del maniqueisme indepe-demòcrata, unionista-fatxa. Fart que tots facen un ús interessat de grans mots com democràcia o llibertat per al seu propi interès.

Estic fart i m'enfada que després de tot el que ha passat, de no buscar ni la legalitat ni la legitimitat, tant des d'ací com des d'allà es continue tensant la corda i que es pretenga dur el tema més enllà d'on ha arribat. No és hora d'una DUI. No. No és hora de dir que "las cargas fueron propocionadas" o que "hicimos lo que teníamos que hacer" (acollonant, senzillament acollonant). És hora de fer política d'una punyetera vegada. Però no en saben. N o  e n   s a b e n. Només saben repetir dogmes, mitges veritats, mentides senceres i mantres que acaben per creure's ells mateixos.

Estic enfadat, i molt, perquè fa sis anys, quan els mossos perseguien, apallissaven, disparaven contra els manifestants del 15M o dels qui fèiem vaga -les vagues generals i educatives-, ningú dels qui ara des del govern s'escandalitzen pel que va passar ahir va posar el crit en el cel. Ningú. I entre la gent hi havia fins i tot qui defenia Felip Puig i els seus sequaços només perquè ja ens prometien aquest país idíl·lic que continuen sense explicar com aconseguiran. Ahir va passar el mateix que llavors: el govern de torn va fer ús de la policia seguint el dictat de sus santos cojones. La diferència és que llavors no era el govern del PP. I així ens va. Ester Quintana va perdre un ull, i també molta altra gent va resultar ferida i d'aquells ni se'n parla ni se'ls recorda. El govern de Rajoy ens ha reprimit. REPRIMIT. Però llavors el govern de Mas ens va reprimir. REPRIMIR. I per a mi, crec que el govern presidit per Puigdemont, hereu d'aquell, no és una veu amb autoritat per denunciar el que es va viure ahir a Barcelona. Jo mateix vaig presenciar i patir una càrrega policial a la porta de casa i em vaig cagar de por. Cal veure-ho per comprendre-ho. I en part aquesta por, i també el sentiment d'enuig, fastig, fàstic, tristesa, indignació i ràbia que em desperta ja tot plegat va fer que ahir decidira mantenir-me al marge.

I ara ens demanen de fer vaga. Vaga general. La faré. Perquè el que va passar ahir a Barcelona cal que no passe mai més, perquè cal fer palès el nostre rebuig. Però abans vull cagar-me en la mare que els va parir a tots. A tots. Perquè ara no es hora de vagues ni de mobilitzacions. És hora que els polítics facen la seua faena: que facen política d'una vegada per totes. Que coneguen les lleis, que intenten buscar el màxim de legitimitat possible a un projecte de país que personalment voldria fer també meu, i que no pot nàixer de cap de les maneres en aquest context de divisió, crispació, mediocritat i incompetència. 

Faré vaga, però ja està bé que ens utilitzen per tapar que són uns incompetents. Faré vaga demà, però no sense abans dir que estic molt, molt cabrejat, fastiguejat, trist i rabiós per totes les mentides, manipulacions, retallada de drets i repressió violenta que ens han vingut regalant des d'uns anys ençà. I cal recordar-ho: no han vingut només del govern del PP. Perquè en aquests últims anys no només hem lluitat per un referèndum, hem lluitat també pels nostres drets que desapareixen a marxes forçades: desvincular una lluita de l'altra, oblidar una lluita per l'altra és perdre el sentit pel que lluitem. Si no tenim clar qui ens està a favor i qui en contra, és que hem perdut el nord, malgrat les promeses que ens puguen construir en l'aire. Malgrat les banderes que onegen al vent. I això és, per a mi, el més trist de tot el que passa actualment. 

Corruptes, mentiders, manipuladors per totes bandes. N'estic fart.