En tant que instruments, les coses remeten constitutivament a quelcom que no són elles mateixa. És a dir, pot afirmar-se que és propi de tota cosa una referència, en el sentit de connexió amb alguna altra cosa. Amb altres paraules: tot té un significat, i el nostre "estar en el món" no és una altra cosa que estar familiaritzat amb una totalitat de significats.
Què significa un arbre? Què un paratge sublim? Què un liquen sobre una pedra? A què remet un camí que es perd en el bosc? Què les petjades d'una tardor avançada sobre la vegetació, la llum, la humitat? Podem concebre'ls tots ells com a quelcom objectiu alié als significats que tenen per nosaltres, a l'ús que en fem?
En la descodificació dels significats... Intervé més la raó, la intuïció, el desig, l'instint?
No sé ben bé què dir davant de l'espectacle de hui. Hem fet el camí fins a la nevera de Castro pel barranc d'Ajuez des de Xóvar. Indescriptible! Les fotos no li fan justícia.
Caldrà tornar-hi aviat!
(Crec que allò que diferencia Europa del món, bàsicament, és l'empremta del Romanticisme).
 |
| Carrers de Xóvar |
 |
| Mina "El Socavón", on s'extreia el cinabri |
 |
| Nevera de Castro |
 |
| Al fons, l'embotelladora de la famosa "Agua de Chóvar" |
 |
| Xóvar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada