I
Ahir fiu un passeig vespertí abans de sopar, i en passant per sota d'un dels blocs de pisos del grup Parpalló me n'adoní de com d'impressionant resulta l'arquitectura funcionalista: un munt de línies rectes i elements estructurals que faciliten la vida de la gent!
Haig de confessar que fa uns anys la tenia avorrida. Estèticament, la considerava horrible. Ara, cada vegada li veig més "el què". Potser siga pel fet que no puc imaginar-me un món sense aquesta arquitectura. Vos adoneu en com ens ha facilitat la vida? Pisos, gimnasos, hotels, col·legis, instituts, piscines... i a un preu més que assequible!
Sense funcionalisme, sense racionalisme, no hi ha urbs contemporània!
II
Darrerament m'escape a la Calderona (també) a córrer, per la vall de Lullén: hi ha la possibilitat de fer-ho sense carasseta. Hui he ascendit als Rebalsadors i al ventisquer.
De camí m'anava trobant excursionistes... i he caigut en el compte de com de complicat és encertar en el salut. Bona vesprada? Si pronuncies totes les lletres, potser l'interlocutor arquege una cella... Si dius bona'sprà, potser li entre el riure fàcil. També està l'opció bona vesprà, que queda en terra de ningú. L'opció bona tarda té com a conseqüència que apareixes mort en una sèquia el dia següent...
Ara bé, al Principat les coses tampoc són gaire fàcils... Ara hi ha els puristes, els suposats defensors de la llengua "autèntica" que abominen de qualsevol semblança amb el castellà. I així, el "bon català" ha de fer com el francès: bon dia tot el dia. El risc només està en dir bon dia a les cinc de la vesprada i acabar amb una camisa de força: és el que tenen les qüestions de sociolingüística, que el costum i l'hàbit tenen més força que les digressions filològiques erudites.
PASSEIG VESPERTÍ
RUMB ALS REBALSADORS I EL VENTISQUER  |
| Vall de Lullén |
 |
| Golf de València al complet! |
 |
| La Pobleta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada