Socialitzar-se té un avantatge: s'enraona d'açò i d'allò, i potser isca en la conversa el Grau Vell de Sagunt. I la intuïció em diu que aquest és un dels paratges que com pot ser que no conega i, per això, li propose a l'A. que anem a fer-hi un tomb.
Haig de dir que el lloc presenta un cert aspecte dessolat, decadent. A la vora han quedat els grans polígons industrials del Port de Sagunt i les torres de la cimentera dominen l'indret. A més a més, el poblet de pescadors està poc cuidat: el carrer mal asfaltat, cases esgavellades, solars, vidres trencats. Però el baluard defensiu ha estat restaurat amb cura, també el que semblen els antics magatzems portuaris: s'hi llegeix una data, 1711. S'hi respira calma, quietud i llibertat: no hi ha cap xiringuito i, per tant, no ve cap individu ansiós del que es diu turisme de diumenge. Només algun pescador que altre amb sa família.
Però la màgia del Grau no està només en el mar, sinó en la seua història. L'arqueologia ha confirmat que es tracta de l'antic port iber d'Edeta, que possiblement es construí en aquest lloc perquè podia ésser vigilat des de la Calderona. De fet, la serra mor al Mediterrani just en aquest punt: els darrers turons, l'últim amb la mola del castell visible des de la costa, donen pas a la marjal dels moros i aquesta, al mar. La marjal, per cert, és un indret que paga la pena explorar: en un breu passeig ja vam veure multitud d'aus i un paisatge espaterrant!
|
Port de València en la llunyania |
|
Antics magatzems portuaris |
|
Baluard: s. XVI? |
|
Pati d'armes de la fortificació |
|
El Grau i el polígon |
|
La marjal i els seus habitants |
|
El Picaio en primer terme. Al fons, el Garbí i el Puntal de l'Abella. |
|
Castell de Sagunt |
|
Platja del Port de Sagunt: en esta època de l'any, tranquil·la... En estiu, Mordor! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada