aNDRòMiNa: Quatre cims.

16 de maig del 2021

Quatre cims.

I - LOS PEDREGALES (564 m)

Intente, quan vaig a la zona de Gàtova, d'evitar els ciclistes: cal matinar. A les vuit en punt del matí ja estava al cim de los Pedregales, a la vora de Marines Vell, iniciant una ruta que passaria per camins ja fets: una bona manera d'unir mentalment les parts conegudes de la serra (aquesta, aquesta i aquesta).

Aquesta primera part de la ruta transcorre pel llindar de la zona d'entrenament militar. No faig cas del primer cartell que em prohibeix el pas: només són uns centenars de metres que m'hi endinsaré... Al segon cartell em pose una miqueta nerviós: "Peligro, caída de proyectiles".

Bé, calma: de veritat el cabo segundo y el capitán van a estar un dissabte a les set del matí tirando proyectiles? No ho creia ni ha estat així.

Potser haurien de fer coincidir la zona militar amb els camins.

II - ALT DE LA CREU (857 m)

Des de los Pedregales baixem pel barranc del Rincón fins a les hortes i oliverars, i d'allà s'agafa la senda del Retor: un mar immens de flors i d'abelles. La senda de vegades queda esborrada per la vegetació primaveral, exuberant i colorida. Quan s'arriba a la carena apareix l'espectacle de la Calderona oriental: llomes suaus que es perden a l'horitzó, un ventet suau, el sol que comença a calfar i la gana que s'obri.

Des de l'Alt de la Creu es contempla una panoràmica de Gàtova, el Pic de l'Àliga i tota la vall del Carraixet al complet.

III - PIC DE L'ÀGUILA (876 m)

Si la darrera vegada que tenia el propòsit d'ascendir-hi la boira m'ho va impedir, ahir fou el vent el qui maldà per evitar-ho: aquest ventet suau d'abans ara són ratxes fortes i molestes. El cel s'ennuvola, la llum és estranya... però les vistes, espectaculars. Amb l'espectacle al davant, assotat pel vent, em pregunte quina vivència real tingueren els romàntics de la Natura: la imaginaren o s'hi endinsaren?

En les parts resguardades del vent se nota amb força la calor: la temporada de llargues caminades per la Calderona s'acaba i comença l'època de la platjarona. El romanticisme i la mística substituïts per l'hedonisme. I és que a l'estiu, al país nostrat, hi ha poca possibilitat per al misticisme del caminant sense acabar deshidratat i cremat: què li farem!?

IV - GORGO (909 m)

Quan el matollar dels bancals abandonats de l'Alt de la Buitrera dona pas a una vegetació exuberant hom sap que ha arribat als peus del Gorgo. S'han deixat enrere molins i corrals abandonats.

Està bé deixar-se la dificultat per al final: no és cap plaer, per dir-ho així, ascendir cansat, amb una calor asfixiant i una humitat ambiental elevada, però alhora les sensacions que ofereix la muntanya són més intenses. És el moment de parar de tant en tant i escoltar. Escoltar el cos, escoltar la Natura.

I amb aquestes només cal descendir de nou fins a Marines. És la part més bella de l'excursió: per les vistes, per la vegetació, per les sensacions i el sentiment de felicitat que envaeix al final del dia, amb les metes assolides.