I
És el que posa a la meua orla de huité: «primera promoció d'ensenyament en valencià». Vaig ser fill de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i vaig poder fer efectiu el meu dret de rebre l'ensenyament en una de les llengües de casa: la que van decidir els meus pares.
El meu pare havia nascut a Guadix; la mare, a Algemesí.
II
De cursos anteriors, la memòria me n'és difusa, però puc afirmar que en els darrers anys d'escola cursí les matemàtiques en castellà. També el mestre de música piulava una en valencià, deu en castellà. (Per cert, és una de les persones que més he admirat en la meua infància i adolescència i qui em va introduir en això que anomenem «música»). Els llibres de música, escrits per ell, estaven en castellà i són uns dels tresors que amb més zel guarde a la meua biblioteca: en vaig perdre uns quants i li'ls vaig arrabassar a la meua cosina!
III
Des d'aquesta perspectiva, em mire perplex les reaccions davant de la sentència del Suprem sobre el 25% de castellà a l'escola. Jo en tenia més i... estudiava en valencià.
Les reaccions no tenen res a veure amb la defensa de la llengua. És populisme, demagògia i instrumentalització.
IV
La llengua esdevé pretext per atacar, insultar i perseguir qui no pensa com jo, qui no comparteix la meua concepció de país, d'identitat, de pertinença. Amb actituds així... Es beneficia la llengua? En què?
Jo diria que se li dona una bona garrotada.
Molt trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada