|
10 anys i encara hi ha signes |
I
Foc per vàries raons. La primera, per aqueix sol que feia suar la gota gorda durant la pujada a la part alta de la serra per la Penya del Diable, sense arbrat i, consegüentment, sense ombra... L'estiu ja truca a la porta! La segona raó té a veure amb un paisatge modelat pels incendis: en aquesta part de la serra la capa arbòria ha estat substituïda per erms i matollars, esguitats ací i allà per troncs d'arbres cremats.
En realitat, la caminada transcorria per una zona cremada fa vora trenta anys, en un devastador incendi que, al seu pas, anava provocant la detonació de projectils de la Guerra Civil que encara quedaven en aquesta antiga línia de front. Ara bé, el trist espectacle que es contempla pujant cap a Andilla per la rambla d'Artaix va ser provocat per un dels incendis més grans esdevinguts al País Valencià, ara fa deu anys. Van cremar-hi vint-i-tres mil hectàrees de bosc i el foc
va arribar a l'Alt de Montmajor, la Cova Santa i el barranc d'Uñoz a la Calderona. Molt trist.
II
Malgrat el desastre ambiental, aquestes muntanyes em resulten espectaculars. Des d'Andilla seguisc el riu homònim fins als peus de la Penya del Diable. Un cop a la carena, ascendisc a la Penya Juliana per després tornar arrere i, als peus de la Salada, tornar a Andilla pel Bardés i la Teuleria. Uns 24-26 km tot plegat.
III
Ha estat una excursió plena de viatges. El primer, a l'Edat Mitjana. Andilla està rodejada encara per hortes islàmiques que eren irrigades per un sistema de reg del qual queden importants vestigis: canals, antics aqüeductes, basses i molins. Entre les hortes transocorre un antic camí reial que menava per la serra a l'Aragó, poc transitat a diferència del veí camí d'Alpont i el pas per la vall del Palància. El camí encara conserva l'empedrat original en molts trams. I què dir dels tres peirons situats a els eixides del poble i de pont medieval que es conserva pràcticament intacte?
IV
El segon viatge, als temps de la Guerra Civil. Com les veïnes muntanyes de Javalambre, a la serra del Toro i d'Andilla encara hi ha importants vestigis de la línia de front XYZ, que aconseguí defensar València després de la caiguda de Terol. Trinxeres, parapets, nius de metralladora... Però també restes de llaunes, vidres... El paisatge de la guerra, sumat a la devastació dels incendis, deixa una petjada fosca en l'esperit.
V
La confusió del pare, que creia que havia anat a Antella, em fa caure que Antella i Andilla són, en realitat, llocs homònims. Pel que he llegit, provenen d'un mot preromà que significa «situat a la fi, dins d'un atzucac»: els dos pobles se situen al capdamunt d'una vall ampla sense sortida, un vora al Xúquer, l'altre vora l'Andilla.
VI
La sorpresa del dia ha estat el fet de trobar-me amb una nombrosa cavallada que pastava pels peus del cim del Resinero, vora la Penya Salada. Per què ens resultaran tan expressius els rostres de certs animals? Entre mirades curioses, anava fent-los fotos i avançant cap al Bardés.
VII
Acabe el dia fent una breu passejada pels carrers antics del Vilar, antic lloc d'estiueig dels arquebisbes de la Seu valenciana. Malauradament, tant l'antic palau arquebisbal com l'església romanien tancats.
I ja estic preparant la pròxima sortida... Ganes de caminar!
|
Andilla: estampa tacada. El campanar resta cobert per una tela protectora esperant ser restaurat. |
|
Anunciació a la porta lateral de l'església: Renaixement |
|
Portada de l'església d'Andilla |
|
La capella de Santa Inés, als peus del castell, sembla un observatori |
|
Hortes d'origen islàmic |
|
Creu d'Andilla, a l'eixida del poble |
|
Tronc del nouer centenari, dit de les Ànimes |
|
Albereda vora el camí |
|
Tram de la calçada medieval que encara conserva l'empedrat original |
|
Cascada de la font del Senyor, riu d'Andilla |
|
Font del Senyor |
|
Parets de La Mulatica, on hi ha una ferrada |
|
Algú que ha fet la ferrada recull el material |
|
Aqüeducte: vestigis de les ocupacions de la serra |
|
Corral |
|
La natura renaix, lentament, després de l'incendi entre els troncs cremats |
|
Primera visió sobre la Penya Juliana. En segon terme, el pic de Pina; al fons, el Penyagolosa. |
|
La Penya Salada i la base militar de El Toro |
|
Trinxeres, parapets i nius de metralladora poblen el cim de la Penya Juliana |
|
El Penyaescàbia des de la veïna Penya Juliana |
|
La Calderona. Es distingeixen la dent del Pic de l'Àguila de Gàtova (a l'esquerra) i el Grogo |
|
Cingles de Penya Juliana, amb la Penya Salada al fons |
|
Barranc del Resiner, que recorreguí fa uns dies |
|
Foia on ha Begís i Toràs |
|
Penyaescàbia, Pina i Penyagolosa |
|
Al cim de Penya Juliana |
|
Muntanya arrasada pels incendis |
|
Em topí una cavallada: una trentena de cavalls que miraven encuriosits el meu pas... |
|
Figueroles |
|
Capella de Santa Margarida o de Bardés, s. XV |
|
Entre la verneda |
|
Trinxera excavada en forma d'essa |
|
Parapets |
|
Molí vora la Teuleria |
|
Antiga teuleria |
|
La Pobleta, llogaret pertanyent a Andilla |
|
Creu dita de la Forca |
|
Escut d'armes dels Díaz, senyors d'Andilla al s. XV |
|
Pont medieval |
|
Restes del molí Vell |
|
Portal d'entrada a la vila des del camí Reial |
|
Escuts d'armes dels Díaz i els Zapata |
|
Creu de Sant Sebastià |
EL VILLAR DEL ARZOBISPO
|
Porta lateral de l'església |
|
Campanar i cúpula |
|
Escut dels arquebisbes al palau |
|
Arquitectura tradicional, amb les andanes ventilades |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada