 |
Meandre de la rambla Sellumbres
presidit per la Roca Parda |
Fa unes setmanes vaig tenir entre mans dos llibres que parlaven sobre el nihilisme. Els dos em van resultar força suggeridors i interessants, però eren del tot diferents, fins tot contraposats. Lluny de voler resumir o exemplificar totes les idees que s'hi aporten, em centraré en dues, una de cada llibre.
Per un costat, Jesús Zamora Bonilla escriu La nada nadea, títol que cita irònicament una frase de Heidegger que posa com exemple del grau d'alienació i absurd al qual pot arribar la reflexió filosòfica. Al llibre resumeix el significat de nihilisme de la següent manera: «el nihilisme consisteix en creure que l'existència manca de sentit. (...) Dit d'una altra manera: el nihilisme consisteix en la creença que res té valor absolut (o siga, no hi ha res que tinga valor absolut). En el que no consisteix el nihilisme és en la creença de que "l'únic que té valor absolut és el no-res", o alguna cosa semblant, doncs els nihilistes perspicaços sabem perfectament que no hi ha res que siga el "no-res"».
Per altre, Manuel Barrios recull diferents assajos sobre Nietzsche, Hölderlin i la dissolució del classicisme a Narrar el abisme. Cada assaig canvia la forma de veure les coses: la lectura paga molt la pena, malgrat ser densa i feixuga. En un moment donat, escriu, tot parlant dels textos de Nietzsche: «No hay al término del proceso de liquidación del sentido transmundano de la existencia un mundo hecho y derecho, ya acabado, tal como no hay hechos, sino interpretaciones. De todo eso que fue expresión de una escisión ontológica en dos mundos, puede decirse que nada ha quedado. De ahí el nihilismo como destino epocal: no un arbitrario relativizar cuanto es en términos absolutos, sino la concreción temporal de aquella fórmula nietzscheana de la afirmación —amor fati— en el nihilismo, en tanto consecuencia que se desprende finalmente de la lógica de nuestras verdades. Ahora bien, puesto que el error lo heredamos también como tesoro histórico acumulado, cabe trocar el signo reactivo del nihilismo —la lectura aún metafísica de un pesimismo como el de Schopenhauer— en signo activo, leyendo afirmativamente ese vaciado y desprendimiento como apertura a la posibilidad de un infinito desciframiento de los significados del mundo: "Una vez más, el mundo se nos ha vuelto 'infinito': por cuanto no podemos sustraernos a la posibilidad de que encierre en sí infinitas interpretaciones"».
Em pregunte: afirmar que el món manca de sentit i afirmar que guarda en sí infinits sentits, no és una manera de dir el mateix? Potser un senzill determinant ajudaria a esclarir la qüestió: el món manca d'un [únic] sentit [totalitzador]...
En fins, vos deixe amb les fotografies que fiu durant la primera de les excursions que fiu durant la meua petita escapada de falles. Vaig recórrer el barranc del Bovalar de Cinctorres i la part boscosa que hi ha rodejant la Rambla Sellumbres poc abans de la seva desembocadura al riu Caldes: un immens territori boscós, solitari i silenciós, presidit pels cingles imponents de la Roca Roja i la Roca Parda.
Un paisatge inigualable. I un dels dies d'hivern que més fred he passat!
 |
| Partida: Cinctorres |
 |
| Ermita del Pilar: sona aigua per tot arreu! |
 |
| Font vora el camí |
 |
| Camí Vell a Portell |
 |
| Vinya als Ports: raresa! |
 |
| Enamorat d'aquestes estampes hivernals! |
 |
| Molló Blanc (1264 m) |
 |
Vall del Bergantes flanquejada per la
Mola de Sant Cristòfol i la Garumba |
 |
| Mola Garumba |
 |
| Montllats i Tamborero |
 |
| Al cim! |
 |
Sant Pere de Castellfort, una petita taca
a la carena |
 |
| Llengua del Penyagolosa |
 |
| Morella |
 |
Penya-segat de la Roca Roja: llar de desenes
de voltors! |
 |
| Pillat al vol |
 |
| Sant Pere |
 |
| Rambla Sellumbres |
 |
| Esquerdes de la paret immensa |
 |
| Baixant el barranc de la Barcella |
 |
| Dolor! |
 |
| Sant Pere i parc eòlic de Castellfort |
 |
| Parets del barranc de la Barcella |
 |
Agulles als contraforts del penya-segat
de la Roca Roja |
 |
| Remuntant la Roca Parda: escletxa per passar a l'altra part |
 |
| Sellumbres cap a Castellfort |
 |
| Cova-mirador de la Roca Parda |
 |
| Fa unes hores era allà dalt! |
 |
| Morella |
 |
| Mas d'en Clarà |
 |
| Mas d'en Costa |
 |
| Font del Mas d'en Costa |
 |
Rambla Sellumbres poc abans de morir
al riu Caldes |
 |
Arribant a l'ermita de Sant Marc (s. XVI, estil
encara gòtic de reconquesta) |
 |
| Taca de llum! |
 |
| Aigua per tot arreu! |
 |
| Font del Llavaner del Pilar |
 |
| Palau dels Santjoans |
