aNDRòMiNa: Sempre hi ha coses a fer els dies que plou

Façana de l'església de Sant Pere, Cinctorres

Anunciava pluja durant tot el pont de falles. Finalment, però, l'oratge va anar donant treves i vaig poder sortir de ruta la major part de dies de l'escapada als Ports... Però el dia díhuit de març no només anunciava el diluvi, sinó que s'acompanyava amb una alerta taronja... Qualsevol ix a la muntanya en eixes condicions després d'una experiència com la del 29 d'octubre passat!

Així, vaig aprofitar per tafanejar el que anomenen «els Ports turístics». La primera parada fou el museu parroquial de Cinctorres. La veritat és que fou una sorpresa. No només per la qualitat artística dels pocs objectes de culte conservats (només les creus parroquials ja paguen la visita!), sinó perquè vaig tenir l'oportunitat de tenir per a mi sol la guia tot el matí: xerrar, aprendre, compartir impressions.

És una pena que llocs tan bells i interessants resten oblidats. Però, ben mirat, millor per mi! Jo sempre dic que els Ports o el Maestrat no tenen res a envejar a la Toscana (hi he estat, puc opinar amb coneixement de causa). Cert: Morella no és Florència. Però llevat d'això, els paisatges, els pobles, la riquesa etnològica, artística i cultural són molt similars entre un territori i altre. (Per cert, que hi estigueren relacionats, perquè en algun lloc vaig llegir que gran part de la producció de llana dels Ports s'embarcava al port de Vinaròs rumb a la Toscana i, des d'allà, als mercats del centre d'Europa).

III

L'esglesiota de Sant Pere catedraleja. Es va construir amb un objectiu: rivalitzar amb Morella. És obra d'un moment en què el poble pugnava per la independència de la vila reial i els negocis (la llana, principalment) anaven d'allò més bé. Passava quelcom semblant amb la rivalitat entre Algemesí i Alzira. Ací, però, fou un noble el qui va sufragar l'obra: la magnitud del temple ens pot fer una idea dels guanys que obtenia del cobrament d'impostos, drets i privilegis.

A diferència de Villores, Sorita, Hortells o Morella, situats tots ells vora el curs del Bergantes, Cinctorres forma part dels pobles dels Ports que no tenen cap riu important que travesse el terme. Això influirà en l'economia i les activitats dels menestrals urbans: no hi ha hortes, ni es pot plantar espart. Però, en canvi, floreix el comerç de la llana i, en lloc d'espardenyes, s'hi elaboren faixes.

Per això hi ha també el Museu de la Faixa, petit però molt ben muntat. Totes els faixes que es fabriquen encara a la península ibèrica s'elaboren ara entre Morella, Vilafranca i Ares. Antigament, però, era Cinctorres el centre de producció més important d'aquesta peça d'indumentària imprescindible per a llauradors, esporgadors i pastors. I, avui, per a muixeranguers i castellers!

[Per cert, Al Tall, al seu treball Quan el mal ve d'Almansa parla de faixes «morellanes»... I no! Com la guia molt bé explicava, de Morella són les mantes. Les faixes, de Cinctorres! A cadascú, lo seu!]

I ja posats a això dels Ports turístics, calia apropar-se a Morella: fa anys que no visitava el castell. Ara, però, la visita no inclou el convent de Sant Francesc, amb les pintures murals amb la dansa de la mort. Una pena! Em diu la venedora de tiquets que el convent està en obres... Llegisc, però, que porten mesos parades per manca de pressupost. Què li farem!?

I vés per on, al castell un panell em fa caure en el compte d'açò:

I sí, els Ports de Morella estan al centre dels territoris peninsulars de l'antiga Corona d'Aragó. Morella s'alça en una cruïlla de camins entre Saragossa i el mar, València i Barcelona: les tres ciutats reials són pràcticament equidistants de Morella. Els comerciants preferien la ruta dels Ports de Morella en lloc de travessar els de Tortosa, més abruptes, o les terres de l'Ebre, on la travessia del riu esdevenia un handicap important en moltes èpoques de l'any i, a més, calia pagar peatges.

I per això el camí romà de la Roca Tallà, o l'antiga ciutat romana de Lesera, al terme de Forcall, que controlava aquesta ruta. A l'edat mitjana, però, fou el castell de Morella el que va adquirir importància estratègica front a Lesera que, progressivament, va anar sent abandonada.

Dinar, sesta, pluja. Però encara m'anime a fer un passeig pel voltant del mas on m'hostatge. A escassos 200 metres s'alça la Torre Grossa, fortificació medieval que protegia el molí homònim, situat a la vora del Bergantes. I entre camps i caminals es pot arribar també a la fàbrica Giner, centre neuràlgic de la producció tèxtil als Ports que va tenir, però, una vida més aviat curta. El gran fumeral de la fabrica recorda als construïts a Terrassa.

Sempre hi ha coses a fer, doncs, en un dia de pluja... I a aprendre!

CINCTORRES