Mentre l'economia creix, no hi ha aparentment problemes. Allò important és que els números siguin cada vegada més grans, més grans, que les borses tanquin amb guanys, més guanys, més guanys. Algunes veus (aïllades, semblant quasi paranoics esquizoides avorrits) denuncien la degradació moral i natural que pateix el nostre planeta, la pobresa de gran part de les persones que estem en aquesta nau, les malalties, el canvi climàtic, la deforestació, l'escalada bèl·lica, la fam, el repartiment desigual i injust de la riquesa. Ajudes per evitar-les? Minses: el canvi de paradigma mai ve, paradigma que n'és l'origen de tots aquests problemes.
Ara que hi ha crisi, ni tenim guanys, ni creixement, i els problemes planetaris derivats del paradigma "espatllat" continuen i s'agreugen, perquè la maquinària per produir, per fer crèixer més els números, ara es posarà més agressiva que mai. Fins que arribi el moment de la gran batacada. Del "crash". En què ni creixement, ni planeta, ni res, i fins i tot (ja ens avisen molts científics) ni habitabilitat ni possibilitat de viure-hi. Creixement? Què és el que millora? Perquè no ho fa la vida de la gent!
No estem a temps encara? Serem tan imbècils de no aprofitar aquesta conjuntura desfavorable per canviar de rumb? Tinc la sensació que l'obsessió pels guanys i els números grans en l'economia és del tot primitiva: estem construint un gratacels sense ciments carregant-nos el nostre regal més preuat: la Creació.
I un des d'aquí agafa por, desconfiança i cert pessimisme. Perquè el temps passa molt depressa i el ritme de destrucció és també molt gran. Fins quan viurem al món que creiem conèixer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada