Havia de ser el segon.

Avui m'he llevat del llit amb el peu esquerre. I la lectura de la premsa m'ha tocat els "pebrots", que diuen els catalans (els valencians som més explícits: no substituïm els collons pel nom de cap verdura).  I és que hi ha tanta gent al món que té un suposat contacte "verbal i íntim" amb Déu, que a un al final se li remenen els budells. Faltava la Sara Palin afirmant que la guerra d'Irak va ser "una tasca ordenada per Déu". I el Papa dient que "Déu no vol que les dones prenguin la píndora anticonceptiva". Realment parlaran amb Déu? Quina barra! 

Clar, quan les justificacions per a un fet, una ordre o un dogma són més aviat fosques, imparcials, interessades i dolentes, i si resulta que estem en un lloc de poder privilegiat, res més fàcil que fer un ús de la religió del tot interessat. D'utilitzar de manera burda les creences i sentiments més íntims de la gent. I més si els propis mandataris religiosos estan en sintonia plena amb aquest ús blasfem de la religió: s'aconsegueix així la impunitat més absoluta. En lloc de promoure una experiència de Déu en les persones, només fan que bombardejar-nos amb dogmes, normes i blasfèmies i ens acusen en cas que no els fem cas...

Resulta que ja no sols els responsables islàmics emeten fatwas (que il·lustren suposadament la voluntat divina) del tot incongruents i moltes vegades contradictoris entre ells (com aquell que promou l'assassinat de Mikey-Mouse, o aquella que deia que si un home i una dona havien de treballar junts en un lloc, aquesta havia d'amamantar 5 vegades a aquell per tal de crear un "vincle matern" per tal d'allunyar la temptació carnal). Sinó que ara són els governants més poderosos del planeta, "cristians" ells,  parapetats en una tradició religiosa del tot desfasada i anacrònica, qui utilitzen sense cap tipus de vergonya el nom de Déu per justificar les seves aventures bèl·liques que tant de malany estan fent a la convivència planetària i al nostre futur com a col·lectiu. I com no, el Papa, obsessionat amb qui follem i per què ho fem... Quan ell follarà ben de segur amb qui li donarà la gana! 

Jo sempre m'havia preguntat per què una cosa tan aparentment innocent i poc perillosa com creia que era el fet d'utilitzar el nom de Déu en va, figurava en segon lloc en la llista de manaments de Moisès, per davant fins i tot del "no mataràs". Ara és quan comprenc la perillositat de la blasfèmia. Perquè allò que estem escoltant contínuament no són més que blasfèmies gegantines emeses pels poderosos, els patriarques i els dirigents religiosos que per tal de mantenir les seves quotes de poder han perdut el nord.

Que no ens venguen la moto. Són tots un tall d'hipòcrites, blasfems i mentiders. Un no pot defugir d'arribar a aquesta conclusió. Un Déu desitjant la guerra! Què s´han pensat! Ja n'estic fart, de sentir aquestes barbaritats. I crec que faria falta una reacció conjunta de tots els cristians per evitar que utilitzen d'aquesta manera el nom del seu Déu. Què li passa a la gent pel cap que mai reacciona davant de fets com aquests? 

Després de bossar aquestes paraules d'indignació, no puc defugir fer un comentari d'una persona que ara em ve al cap: l'honorable arsouispo Agustin, de València. Obsessionat com el qui més amb qui follem i amb qui deixem de fer-ho. Va arribar a justificar la decisió del Govern del PP de recolzar la guerra contra l'Irak. Ha insultat contínuament la cultura valenciana negant-se i posant traves per tal que no es pogués fer una missa en català en la arxidiòcesi. Les seves cartes setmanals, són un púlpit polític del PP, justificant amb el nom de Déu les opinions de la caverna. Ha violat contínuament la legalitat amb la creació d'una Universitat privda l'objectiu de la qual no és altre que desprestigiar les universitats públiques valencianes. I ara hem premiat la seva blasfèmia! València l'ha convertit, abans que marxe a Roma, en el seu fill adoptiu i predilecte...

Un veu fets com aquests i se li ensorra tota esperança. Haig de justificar més el meu creixent agnosticisme?