Psicologia.

Saturació de dades i estadis, d'autors i teories. Ja porte un dia pegant-li voltes, i m'he recordat del resum del tema de psicologia que donava Gaite: no demanem peres a la perera en flor.

Ara, això no vol dir que no reguem, adobem, podem, aclarim... Treball dur. Demà tinc entrevista amb la mare d'un nen la qual no vol que aquest cresca. Amb l'excusa d'un dèficit atencional, es veu que no li haig de produir cap tipus de frustració... Com li explicaré que aquestes són també fonamentals en el desenvolupament infantil? Que el nen no pot fer el que li vingui en gana a cada moment? Que li haig de continuar exigint en la mida de les seves possibilitats?

Ains! En definitiva: que la meva obligació és que no s'escudi en fer-se el tonto per tal de continuar essent un nen de 2 anys... que en té vuit! I és que quan s'estudia psicologia infantil, també hauriem d'estudiar la psicologia de les relacions pare-mare-fill, perquè aquesta és pot ser la clau que afavoreix o frena el desenvolupament normal d'un nen o una nena.

Vaig als llibres! No sense abans posar aquella cita que m'agradà també: Què és un mercat per a un nen? Molt senzill: un bosc de cames!