Això era i no era un home entrat en edat que agradava d'anar a la piscina i al gimnàs del seu barri... Sí, avui he topat amb ell. El peculiar que li he trobat, i que em fa escriure sobre ell, és que després de fer els seus exercicis, ha estat rondant per la zona d'aigües com més de mitja hora bonegant i bonegant, de qui acompleix les normes, de qui no ho fa i per què no ho fa, del manteniment, de les funcions dels socorristes, dels horaris, de la sauna que no calfa... Guanyant-se l'opinió de tots. Tot molt educadament, a mode de míting polític: tothom que hi era en aqueix moment l'ha escoltat en una part o altra del seu discurs. Tothom ja el coneix i de tothom és amic. Fins i tot ens ha parlat d'una de les seves consecucions: que la gent puga romandre fins les 11 en punt dins la piscina i la resta de les instal·lacions i molts li han agraït.
Bé, he tingut una sensació extranya, com si m'hagués traslladat en el temps. I en lloc de a l'Espanya Industrial estigués a una terma romana, i qui m'estigués parlant fos un aspirant al Senat de la ciutat de la Roma Republicana que volia convéncer-me per tal que el votés.
Una experiència curiosa que m'ha fet pensar que les coses canvien menys del que pareix. Tot i que ara la Res Pública no tracta solsment de l'organització d'una ciutat, ni d'un Imperi, sinó d'un planeta en perill.
Si hagués tingut un tripi, tal vegada l'hagués gaudida més... Perquè quin mal de cap! :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada